És costum que a les festes majors d’estiu s’instal·lin tot tipus de parades i paradetes. Les tòmboles del “siempre toca”, de veu rovellada o estil Justo Molinero, amb premis de cava esbravat, pernil-xiclet i nines de cabell ros platí. El tren de la bruixa, que deu ser el millor repartidor de polls entre els nens que hi pugen; els xiringuitos de venda de núvols de sucre, poma caramel·litzada, xufles i garapinyades, de difícil digestió. El bar amb paravent que no han rentat mai, tamburets d’escai i barra enganxosa de cervesa, esquitxada de mostassa i quetxup caducat. El típic braç articulat amb tasses que donen voltes a tota velocitat, fins que algun nen en surti disparat. Els matalassos per saltar i votar, descalç, com si estiguessin més nets que el terra. La parada de pescar ànecs, amb l’aigua que els ha sobrat de rentar els plats. La paradeta per fer punteria amb escopeta de balins i empleat borni. I el carrusel i “autos de xoc”, amb música insuportable a tota castanya, vigilats per pinxos tatuats, que farien saltar les alarmes a la porta de qualsevol col.legi, com a més gran senyal de decadència i cutreria d’aquest tipus d’espectacles. Ah, i la xurreria. Un menjar que és impossible digerir bé, ple d’oli calent, en paperina de paper reciclat.
Espectacles que acostumen a situar-se a les afores de pobles i viles, en terrenys a vegades de difícil accés, normalment sense asfaltar, sobre un terra pel de pols i enfangat quan plou, i sota un sol implacable, sense ombres a les tardes d’estiu.
I amb les caravanes dels firataires destartalades, amb els cables de la llum de qualsevol manera tirats per terra , una manguera per anar ruixant i un parell de galledes qui sap per a què.
No entenc que alguns es queixin dels concerts d’U2 i el soroll dels seus assaigs, del tour de França i els inconvenients del tràfic i en canvi ningú digui res i accepti com el més normal del món la repetició local del més cutre dels espectacles anuals com són aquestes fires i firetes de festa major.
Em sembla que faríem un favor als nostres fill si en prescindíssim definitivament.
