Durant un debat que es va fer a TV3 entre tots els candidats de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, Alícia Sánchez Camacho es va dedicar a recitar –amb la seva habitual cantarella de qui s’ha après el discurs de memòria- un grapat d’institucions de les quals Catalunya quedaria exclosa, segons ella, en cas de ser independents. Va parlar del FMI, de l’OTAN i de la xifra de 14.000 tractats. Fou quan Alfons López Tena li va respondre “I fora del sistema solar, no?”.
El que aleshores va ser una broma que va fer fortuna, ha quallat al govern espanyol. El ministre d’Afers Exteriors García-Margallo ha dit avui que una declaració unilateral d’independència de Catalunya condemnaria al nostre país a “vagar per l’espai sense reconeixement i a quedar exclosa de la Unió Europea pels segles dels segles”.
El fet que sigui el ministre d’aquest ram el que parla més de la qüestió catalana ja és un símptoma positiu per a nosaltres. És la constatació que el nostre plet ha saltat a la palestra internacional i que han de donar explicacions constantment a la opinió pública d’arreu del món. Que perdin els papers d’aquesta manera, amb metàfores ridícules més pròpies de contexts humorístics que no pas de la retòrica d’un ministeri, els fa més mal que bé i ens indica que, si seguim treballant amb constància i serenitat, arribarem a la nostra fita.
