Aquests dies veiem com, des dels poders de l’Estat espanyol i els seus esbirros, augmenta el voltatge de la criminalització contra el procés independentista engegat des de Catalunya. El portaveu del PP al Congrés dels Diputats Alfonso Alonso va declarar, referint-se a Artur Mas, que “és igual que es vulgui imposar la pròpia voluntat per la violència o per les urnes. Si es fa al marge de la llei, és antidemocràtic”. Podria ser un cas aïllat que, tenint en compte el context en el que es va produir, fins i tot es pot perdonar. S’ha de considerar que les declaracions es van fer a la fàbrica d’Anís del Mono de Badalona i tothom ja sap que quan visites aquests llocs t’ofereixen tastets i la cosa se te’n pot anar de les mans.
Però resulta que no, que no és aïllat, i tot fa pensar que la nova estratègia passa per pintar a l’independentisme català com una colla d’assassins en potència. El tertulià Juan Carlos Girauta també s’hi va lluir en un debat a 8TV, etiquetant a l’Assemblea de “colpista” i fent responsable a Carme Forcadell “de tota la violència que es produeixi a Catalunya”. Potser Girauta sap alguna cosa de futures violències i això ve a ser una amenaça. Esperem que no les estigui preparant ni tingui amics que ho facin, perquè el que ens vol dir és que si ens peguen o tirotegen per ser independentistes és culpa nostra pel fet de ser-ho i no pas del qui colpeja o prem el gallet. Aquest serà el missatge que intentaran transmetre.
Ara el sindicat (?) Manos Limpias – si us plau, algú ens pot explicar qui hi ha darrere i de què viu?- demana al fiscal general de l’Estat la il·legalització de l’Assemblea per “sedició”, “insurrecció” i “malversació de cabals públics”. Les dues primeres acusacions les entenc des del seu punt de vista simiesc. La tercera no és més que un intent de llençar merda sobre una associació finançada bitllo-bitllo pels seus militants.
Ens pot fer certa gràcia, tot plegat, i reaccionar fent uns riures. No obstant això, cal recordar un parell de casos que no queden gens lluny. El febrer de l’any 2003 el diari basc Egunkaria va ser tancat per, suposadament, formar part d’un conglomerat empresarial en mans d’ETA. Van detenir 10 persones, entre les quals hi havia el director del diari Martxelo Otamendi. Finalment van ser absolts, però el diari ja no es va recuperar i Otamendi va denunciar unes tortures que mai van ser investigades –el Tribunal Europeu de Drets Humans va condemnar a l’Estat espanyol al pagament de 28.000€ per no haver investigat les suposades tortures. L’altre cas vergonyós i escandalós és el d’Arnaldo Otegi que encara està a la presó condemnat per, segons diuen, ser “dirigent d’ETA”. Entre els gravíssims delictes que li atribuí l’Audiència Nacional espanyola hi ha el fet que “diseñaban una estrategia de acumulación de fuerzas soberanistas”. Vull dir que no estem pas tractant amb gent civilitzada i que cal anar amb compte perquè si no hi ha delicte, se l’inventen, i tot indica que tenen ganes d’inventar-se’l.
