Fa uns dies, el G20 es va reunir per salvar el planeta de la crisi i conjurar els mals auguris. Van decidir que amb 800.000 milions d’euros (posats entre tots) n’hi havia prou. Que ningú tingui por de la magna xifra, és una gota d’aigua en un oceà infinit. “Peanuts”. Com si els bombers apareguessin amb una galledeta de platja a apagar “el coloso en llamas”.
No us ho creieu? Seguiu llegint…
Pocs dies després, els promotors i constructors espanyols demanaven, per fer front al seu “foradet”, 500.000 milions d’euros. Veieu com ja no fa por la magna xifra? Si donem dos terços dels diners previstos per salvar al món del forat negre als nostres promotors, “tema resuelto”. Com diria el meu estimat comissari de “Los hombres de Paco”: “con dos co…”. Els promotors i constructors espanyols només necessiten 2/3 de la injecció de diners mundials. Ho diuen i es queden tan tranquils! Amics, o els del G20 ha fet curtíssim, o el sistema bancari de l’estat espanyol te un problema galàctic, perquè no rebran més que una part alíquota dels 800.000 milions d’euros (posem, tirant llarg, 50.000 milions d’euros).
Suposo que us esteu fent dues preguntes: on són els 500.000 MEUR de les promotores, i què passarà si no apareixen. Doncs bé: els 500.000 MEUR de les promotores els hi han deixat els bancs i caixes, dels nostres estalvis. Estan invertits en construccions i promocions immobiliàries (entre d’altres, en uns tres milions de pisos no venuts). Lògicament, si no es venen els pisos i el G20 no ens dona diners, o fem fallida, o els diners els posa l’Estat fent anar la maquineta.
És com si la formiga, després de treballar tot l’estiu, li deixés els estalvis en dipòsit a la cigala…
Formiguetes del món, no s’acosta l’hivern, s’acosta una nova era glacial!
