He tingut l’oportunitat de poder escoltar-la tant a l’Alguer com a Catalunya, la seva veu és una meravella i les seves cançons fan gaudir d’uns increïbles sons de la mediterrània catalana. La primera vegada que la vaig veure en directe fou per les Festes de Sant Miquel, el patró de l’Alguer, i va ser al Teatre Municipal alguerès, ple de gom a gom. Va haver de repetir el recital el mateix dia.
Tota Calalunya la va veure –o, millor dit, l’hagués hagut de veure– al Camp del Barça. Malauradament, només els assistents van poder copsar la seva força, ja que TV3, just quan va començar a cantar, va tallar l’emissió per posar anuncis. A l’Alguer s’havia preparat un gran pantalla per seguir el concert de la Llibertat, i van quedar una mica decebuts del fet que només tallessin a la Franca Masu. La passada tardor vaig anar a l’homenatge d’Antonello Colledanchise i va deixar emmudit de nou tot el Teatre Municipal cantant ‘a capella’ una de les lletres de l’homenatjat. La seva veu va fer trontollar tot el teatre.
L’Alguer és petit, el barri vell és una meravella, i he tingut la sort de trobar-m’hi sovint amb la Franca Masu. Ella és senzilla, planera i amable. Tota la vida recordaré el cafè que vam fer a la plaça Cívica. Escoltar les seves tonades és sentir la remor de la mar, de quan Pere III i els seus salparen de Barcelona o Mallorca per anar a Sardenya. Ara, salpem de Barcelona cap a l’Alguer amb Grimaldi i en 12 hores hi arribem (de fet, arriba a Porto Torres localitat veïna de l’Alguer) o hi anem amb avió des de Girona amb Ryanair. L’Alguer és a prop, molt a prop. Crec que tot català, mallorquí o valencià hauria d’anar un cop a la vida a visitar-lo. Ara, si no podeu anar-hi compreu els CD de la Franca Masu i fruireu de la realitat catalanoparlant més bonica del món.
De fet, només la fèrria voluntat d’un poble com el nostre de defensar la llengua fa que arreu on parlem català hi hagi alegria i a l’Alguer és la Franca Masu qui ens dóna el plaer de sentir les velles tonades nostrades.
