12 de desembre de 2017
Tornat ja a casa després d’aquests benaurats dies d’Alsàcia. Decisió de no seguir ni un borrall de campanya electoral. Sé molt bé, o així m’ho sembla, el que he de fer, el que he de votar. Cap debat ni cap entrevista, no em cal. Ni noticiaris ni propaganda. A la tele només pel·lícules de les que tinc aquí mateix. Entreteniment i entreteniment. Si no, l’existència, sentir dir segons quines coses i a segons qui, es faria massa carregosa i segurament m’ompliria el cos d’odi. Odiar és molt carregós i et fa mal viure. Va bé de vegades aquell bri de frivolitat sense el qual potser ens sentiríem massa desgraciats. Això sí, estic totalment a favor que Jerusalem torni a ser la capital d’Israel -autèntic bastió i única democràcia de l’Orient Pròxim-, que ho és, de fet, ja des d’aquell temps del rei David.
14 de desembre de 2017
Afirmo i asseguro, senyores i senyors, que les reduccions que aquest govern proposa al pressupost especial de les ciències, les lletres i les arts són doblement perverses. Insignificants des del punt de vista financer i nocives des de tots els altres punts de vista. Que siguin insignificants des del punt de vista financer és d’una tal evidència que amb prou feines si goso sotmetre a l’assemblea el resultat del càlcul proporcional que acabo de realitzar […] ¿Què pensarien, ses senyories, d’un particular que, disposant d’uns ingressos de 1.500 francs, per al seu desenvolupament intel·lectual dediqués cada any una suma tan modesta com la que representen 5 francs, i, un dia de reforma, volgués estalviar a càrrec de la seva intel·ligència 6 cèntims (de franc)? (Víctor Hugo, novembre 1848, davant l’Assemblea Constituent). Sí, un estalvi ridícul per a l’estat però que resulta mortal per a la vida de les biblioteques, museus, arxius, conservatoris, escoles, teatres, llibreries…i també per als artistes i les seves famílies, i els poetes. Abans, en època d’Hugo, i també avui, no cal dir-ho. ¿Que quin és el perill més gros de la situació actual, dieu? Doncs la ignorància. La ignorància encara més que la misèria! I en un moment així, justament, el que es proposa no és sinó atacar totes aquestes institucions que tenen precisament com a finalitat expressa la de perseguir, combatre i destruir la ignorància. Es va fent de nit al món moral, diu Ordine en comentar les paraules d’Hugo ara fa pràcticament 170 anys, i no n’hi ha prou d’il·luminar les ciutats i els pobles. També fa falta, sobretot, que algú es dediqui a encendre “torxes per a les ments” i els llums per a l’esperit de les persones. Contra tanta tenebra, en fi, contra tanta mentida.
[Apunts del blog De matinada.]
