La Maria Mercè és l’àvia d’una amiga. Té 85 anys, i un esperit i una salut que ja la voldríem molts. L’altre dia, tot sortint de casa de camí cap al despatx, me la vaig trobar pel carrer, amb un mocador acolorit que li alegrava la cara. Empenyent el carro de la compra.
–On vas tan d’hora?
Sorpresa i somrient, com sempre, em va dir:
–És dimarts. Me’n vaig al mercat. A la plaça.
Molt propi d’ella. La seva expressió i el seu tarannà desprenien alegria.
Resulta que, abans, els dimarts era el dia de mercat en moltes localitats, ja que els dilluns ja es collien, pescaven i es transportaven les provisions.
Un cop es cull el producte, les seves propietats naturals es conserven durant uns 15 dies, però el plaer de collir la peça de l’arbre i posar-nos-la a la boca està a l’abast de molt pocs. Quantes vegades hem dit que la fruita o qualsevol altre aliment ja no té el gust d’abans? Per aquestes raons i d’altres de caràcter econòmic, des de fa anys són molts els que han vist a Internet la “parada” per no perdre els seus camps. Canviar la mentalitat per canviar el model. Vendre a través d’Internet és un negoci sense barreres, però on també et pots enganxar els dits, perquè no hi pots vendre tota la teva producció. Pots tenir-ne un excedent o sobreestoc de manera fàcil. Per tant, cal invertir en una bona estratègia de comunicació, en una bona campanya de publicitat i en un bon posicionament web.
A tall d’exemple, el que han fet els Miró de Borriana amb les seves mandarines. En el seu web ens expliquen com va sorgir la idea de la venda de la seva producció: “En una d’aquestes sobretaules posteriors a la paella ritual va sorgir la idea de destinar la producció pròpia a la venda directa, de saltar els intermediaris, de demostrar que una agricultura artesanal, en la qual el llaurador coneix cada arbre, com sap el nom de cada séquia, pot ser encara sostenible”. És un web que comunica, que empatitza. Amb un bon missatge clau per transmetre. Amb un logo. Amb un concepte creatiu. Amb un disseny gràfic. Amb un blog actiu (que posiciona a Google) on el client o futur client nota que el productor també cuida la seva presència a la xarxa i reforça la seva marca. Ve de gust!
Però no només les mandarines tenen marca. Baixant pel carrer de Mandri, tocant a la parada de l’autobús, em vaig ensopegar amb una altra fruita. Una marquesina anunciant caquis. El caqui (allò que quan jo era petita en dèiem ‘palosanto’), també de marca. Kakis Persimón, la marca comercial per la qual es coneix el caqui de polpa dura de la varietat de color vermell brillant de la denominació d’origen protegit Kaki Ribera del Xúquer. És un caqui cultivat per eliminar l’astringència: treure-li l’aigua per fer-lo més exportable i durador. La marquesina juga amb l’atracció cromàtica del color blau que transmet calma, confiança, i que en el to fosc representa elegància i frescor. Ens diu: “Has pensat en mobles, doncs no! T’estem anunciant una fruita”.
Fruites de marca a fi que la percepció del consumidor valori molt el producte i els seus beneficis. Buscar l’autenticitat del producte i de la marca que tracta bé els seus clients oferint qualitat, comunicar amb honestedat, actuar amb integritat, ser genuïna i real.
Fruites, també de marca, sí! Menjar 5 peces de fruita i hortalisses al dia era l’objectiu de la campanya “5 al dia” de fa més de 15 anys.
Una mandarina per postres i un caqui a mitja tarda? I, sobretot, que siguin de marca!
