Recordes aquella època en que a cada partit feies una ruleta marsellesa? Segurament no has estat el defensa amb més tècnica del Barça, però ho suplies amb esforç, coratge i caràcter. Per això avui, quan hem sàpigut que plegues aquest juny no ens han vingut al cap les ruletes, i sí que ho han fet la teva cara trencada al camp del Milà, aquella aturada amb l’escut en un partit de Lliga de Campions o la mala caiguda de fa pocs temps al camp del Benfica. També t’hem recordat al camp esperonant a crits els teus companys, fins i tot renyant-los quan celebraven un gol d’una manera poc adecuada, quan vas cedir el teu braçalet a un recuperat Abidal i, quan el dia del 2 a 6 al Bernabéu, després d’una molt bona jugada d’estratègia t’alçaves per sobre dels altres futbolistes per rematar a gol una pilota centrada per en Xavi i ho celebraves, eufòric, traien-te el braçalet de capità per fer-li petons i ensenyar-lo al respectable que aquell dia ho va passar malament.
Però que t’expliquin a tu el què és passar-ho malament. Vas arribar al primer equip de la mà de Van Gaal quan ja tenies un peu i mig al Màlaga, i t’ha tocat viure de ben jove una de les pitjors èpoques del barcelonisme de la mà de Joan Gaspart. Aquells anys el Barça no guanyava res i tu t’anaves partint la cara per aquests colors. Per sort va arribar una nova junta i el Barça va tornar a ocupar el lloc que es mereixia, aleshores tu ja eres un dels homes importants del vestidor.
Has de saber que hi ha una generació, la meva, que només recorda bé dos capitans: un és en Guardiola i l’altre ets tu. Al primer el recordem de manera clara al final de la seva època al Barça i després per tot el què ha suposat com a entrenador, i a tu et recordem perquè ets el jugador amb més caràcter, empenta i geni que hem vist defensar els colors blaugranes. Hi ha una generació que recorda Migueli, i una que et recordarà a tu. Et recordarem com el gran capità, ets l’exemple què amb esforç, treball i sacrifici és possible assolir els teus objectius, i ara, a més, ets un exemple de sinceritat. Has decidit plegar ara que el cos ja no t’acompanya, malgrat que segurament el cap et deia una altra cosa. Per mi plegues un any tard, però tenies tot el dret a intentar-ho, a voler aixecar-te per enèsima vegada i sortir a competir. Però aquesta vegada no és com les altres, i te n’has adonat. Ara fas un pas cap al costat i baixes del vaixell, dius que vols descansar, doncs endavant, t’ho ben mereixes. Gràcies per la sinceritat, i pels serveis prestats. Sempre seràs el gran capità.
