Amigues, amics,
Pot ser que us costi una mica més de llegir, però avui em ve de gust escriure en groc. Per què? Ja ho sabeu, però qui en sap molt és el filòleg Joan Abril, que escriu: “El groc tradicionalment s’ha associat a la intel·lectualitat, la intel·ligència, les emocions… En la cultura occidental el color groc té significats diferents: d’una banda, és el color de la llum solar, del poder, de l’acció i simbolitza la força, la voluntat, l’estímul; d’altra també representa l’optimisme, la confiança, l’autoestima i la fortalesa emocional, i psicològicament s’associa amb el desig d’alliberament”. El groc és un color de lluita i de llibertat. Ja veieu, doncs, contra el que atempten aquests brètols que van arrencant llaços grocs: Contra la intel·ligència, la llibertat. Quin ridícul que estan fent!
Les primeres referències que tenim de l’ús de llaços grocs a Catalunya es remunten a l’any 1704, en què el virrei borbònic de Catalunya, Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tobar, en va prohibir l’ús durant la guerra de Successió i es van començar a dur el dia de Sant Jordi a Barcelona i altres poblacions. Sembla que el virrei s’havia fixat en el príncep Jordi de Darmstadt -de la casa dels Àustries, rival dels Borbons- que tenia el groc com a divisa. El llaç groc era una tradició anglesa que va sorgir durant la seva guerra civil, en què les tropes de l’exèrcit purità del Parlament portaven cintes i franges grogues al camp de batalla. Recordem que els anglesos eren aliats dels catalans austriacistes. El príncep Jordi era considerat un defensor del nostre país enfront de l’absolutisme de Felip V. Ja el 1704 molts catalans d’arreu del país i els sometents van crear un cos paramilitar format per civils per garantir la protecció i autoajuda de la població i la terra; duien llaços i mocadors grocs.
El 28 de maig de 1705 Felip V va publicar un ban pel qual es castigava amb la pena de mort qui portés algun llaç o cinta de color groc. L’historiador Antoni Muñoz explica que: “El dia 31 (maig) se aorcó un paysano por llevar un listón amarillo en el sombrero”…”El 19 de junio mandó Velasco ahorcar a dos Moços de Molins de Rey por hallarles fuera de la Ciudad y llevar cintas amarillas, y a dos muchachos mandó pasar bajo la horca”. Dos mesos més tard, el 27 d’agost, es van executar dos miquelets per dur llaços grocs. “… de estos el uno hera de Barzelona y el otro de Vique, y haviendomelos trahido a las onze de la mañana, a las seis de la tarde ya estaban ahorcados, y colgados al pescuezo con las cintas amarillas”. Així ho explicava el virrei Velasco. Els historiadors parlen de la prohibició del groc com d’una obsessió borbònica. A por ellos!
Antoni Muñoz, membre del Memorial 1714, conclou el seu article dient: “El 1705 el color groc no seria gens agradable a Felip V, ans al contrari, la revolta groga va aconseguir, d’una banda, alliberar els presos d’estat, segons la designació de l’època, i, d’una altra banda, assolir que Catalunya deixés de ser territori borbònic”.
Si els catalans de l’octubre del 1705 van aconseguir alliberar els presos d’estat (“polítics”), per què no ho podem aconseguir ara nosaltres, emplenant els carrers, places, balcons dels nostres pobles i ciutats de llaços grocs? Per què no podem aconseguir, ara, nosaltres, que Catalunya deixi de ser territori borbònic? Els brètols i desgraciats que van arrencant llaços grocs representen, a banda de la botifleria, un atac a la intel·ligència i a la llibertat. Agafem fort el llaç com ha fet el carnisser d’Alella i no ens deixem prendre el que és nostre per part d’aquella gentussa que ens vol destruir; estan aconseguint el contrari: la UNITAT que tanta falta ens fa. Defensem la pàtria amb fermesa, noblesa i pacíficament. Els catalans som així i per aquest motiu portem els llaços grocs ben a prop del cor.
Vostre,
Josep M. Boixareu Vilaplana
