Diumenge passat el republicanisme independentista català va guanyar les eleccions municipals a Barcelona per primer cop des del 39. Un fet històric que marca la línia ascendent del republicanisme i el sobiranisme a Barcelona i també a Catalunya.
Van ser hores de molta emoció, però també d’incertesa. Amb el 70% escrutat, BeC treia 2.000 vots als republicans i tot feia pensar que aniria d’un sol vot. Finalment, gairebé va anar de 4.000 vots a favor d’Ernest Maragall que van donar la victòria a ERC, i molt merescudament.
Durant la campanya hem vist una contracampanya de desprestigi, tant a ERC com al seu candidat, Ernest Maragall. Segurament aquest fet ha sigut un dels punts on els republicans han tret més força, superant aquest discurs destructiu amb un de centrat en la ciutat, polítiques socials, habitatge, feminisme, republicanisme i sobiranisme.
Ada Colau i Manuel Valls han estat els grans perjudicats d’aquest estratègia, juntament amb JxC, malgrat que els ex-convergents van suavitzar el to l’última setmana de campanya al veure que Maragall tindria la clau de l’Ajuntament.
Després de la victòria, molt celebrada diumenge a la matinada a l’Estació del Nord, estem veient aquests dies el mal que ha fet a les grans elits que Ernest Maragall i ERC hagin guanyat les eleccions.
Els socialistes estan disposats a fer el que calgui per no fer alcalde un independentista, inclús perdre, un cop més, les paraules socialista i catalanista. Ada Colau es veu enmig de tot plegat, i de sobte, Manuel Valls, dona carta blanca a Colau per ser alcaldessa sense res a canvi.
Fracàs absolut, per cert, de Valls, que va venir aquí a ser alcalde i s’ha quedat en la 5a força, menjant-se el grup de Cs, on segur deuen estar que treuen foc pels queixals.
Us imagineu que els comuns accepten pactar amb socialistes amb el suport de Manuel Valls? A part de ser la jugada més fastigosa i inversemblant, seria el final dels comuns a Barcelona. Si ho fan, estan totalment perduts i desapareguts.
Ernest Maragall ha fet una oferta a Ada Clau i Elsa Artadi per portar la ciutat al camí del republicanisme social, però ex-convergents i comuns no es volen ni veure a un mirall entre ells i sembla que posen les coses difícils.
L’altre escenari és que ERC mani en solitari, cosa que si no s’arriben a concretar pactes és el que hauria de fer, però ja sabem que manar en solitari amb pocs regidors fa que les negociacions per tirar endavant la legislatura siguin molt més complicades a l’hora de buscar suports.
Sigui com sigui, i personalment, confio plenament en l’equip negociador d’ERC i segur que acabarà aconseguint la millor opció per a Barcelona, amb Ernest Maragall alcalde de la ciutat, això és innegociable
Després d’una campanya tan dura, venint d’una altra campanya, ERC ho ha donat tot per guanyar les dues eleccions i ho ha aconseguit amb sacrifici, esforç i perseverança.
Gaudim del moment, arribem acords i tirem la ciutat endavant, recuperem-la per als seus veïns i veïnes i construïm una ciutat social, feminista, de futur, republicana i que representi els valors de la ciutat perduts els últims anys per l’equidistància i la mentida.
