Avui és sant Jeroni, patró de llibreters, editors i traductors. També és patró del M. H. President Quim Torra perquè és editor. No crec que ho celebri, deu estar enfeinat en altres coses gràcies a la mala bilis de revenja del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i del seu jefe el Tribunal Supremo de Madrid. Torra i els seus advocats ja han enviat papers a Madrid demanant mesures cautelars al Tribunal Constitucional perquè suspengui les sentències dels anteriorment citats tribunals. Avui dia, en aquest país, amb meseta inclosa, tot va de tribunals, de jutges, de fiscals i, sobretot, d’injustícies i persecucions. L’objectiu de recorre al TC no son les mesures cautelars de, sinó el Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea (o com es digui) o de Drets Humans. Darrerament, les sentències que aquests tribunals espanyols han de dictar sobre temes a l’entorn de Catalunya les endevinem totes. O sigui, que el recurs del president Torra ja sabem que anirà a fel malves als calaixos profunds del TC i així no arribarà al tribunal europeu fins que el TC vulgui, però un dia o altre hi arribarà. Sí, quan llavors ja no hi hagi els que hi ha ara al TC, TS, AN, TSJC. Aquí, el marmessor que reparteix les herències és el Consejo General del Poder Judicial, CGPJ, el que faltava pel duro. Està presidit per un tal Lesmes que es veu que porta el cul enganxat a la butaca i fins que algú no el desenganxi no hi manera; ja hi porta dos anys de propina. I, tots plegats, repartint “justícia” en nom del rei.
Per cert, aquest no va venir a Barcelona a presidir l’acte de lliurament de títols a la nova promoció de jutges. Diu que el gobierno no el va deixar. Tots els monàrquics contra el gobierno. Però no sigueu tan ingenus! El Sánchez li va salvar la cara, la cara plena d’ous esclafats que s’hauria emportat si arriba a venir. Aquesta és la raó; s’hauria posat un cop més en evidència que a Catalunya no tenim rei ni en volem cap. El proper dissabte, 3-O, farà tres anys que l’actual Borbó va fer una exaltació de la violència amb el “a por ellos” de fons. Això és delicte però, “aquest Borbó”, com son pare, l’encara emérito, fan el que els dona la gana impunement. Ja ho diuen: de tal palo tal astilla.
Demà és l’1 d’octubre, ho recordeu? Perquè sembla que hi hagi molt poca gent que ho tingui en compte. Oh! La Covid! A les Espanyes, als governs espanyols, sobretot del PP, als tribunals, als caps dels “piolins”, encara els dura la ràbia i no els agrada que els ho recordin. Hem tornat a veure l’estaquirot del Rajoy com deia: “el dia 1 de octubre no habrà ningún referémdum, ni urnas, ni papeletas”. Doncs hi va haver de tot això i encara no ho han paït. És clar que hi va haver repressió i de la pitjor. Milers de catalans demòcrates i pacífics van rebre sagnants estomacades i vexacions pel fet d’anar votar. La repressió encara continua, 2.800 encausats, exiliats, presos polítics, famílies trencades, però la seva venjança no tindrà límits fins que la justícia de veritat no encausi i condemni gentussa com el Rajoy, la Soraya, la Cospedal, el Fernández Díaz, el Zoido, el de los Cobos, el Català (que d’això no en té res) i tanta mala gent que espero rebin el que es mereixen abans de que es morin. Nosaltres anem a poc a poc, massa, però arribarà el dia de la justícia i celebrarem l’1-O, no com el Día del Caudillo (recordeu?), sinó com el dia que el poble de Catalunya es va burlar de L’Estat espanyol, va fer un gran exercici de democràcia i coratge, pagant molts de nosaltres cadascú el seu preu; els que van ser atonyinats, els represaliats, les víctimes de la venjança, del 155, etc. L’1-O ja és un dia històric pels demòcrates catalans, votessin el que votessin.
He parlat de l’1-O i del 3-O, em falta el proper 2-O. Sí, el proper 2-O, divendres vinent, els ciutadans dels Països Catalans podrem veure per les respectives televisions públiques la pel·lícula sobre Guillem Agulló, el jove activista valencià assassinat per un grup de feixistes. Serà una pedra més en l’edifici de la veritat que anem coneixent sobre qui son els terroristes en aquest país. Tenia 18 anys i tenia idees. Per elles el van matar. Els “sistema” el volia fer passar pel dolent, però els dolents han quedat al descobert, els feixistes. Espere, esper, espero que aquesta pel·lícula ajudi a desemmascarar el què ha passat i passa aquí des de l’anomenada transició. Estan manant els mateixos, els hereus directes del franquisme que fan el mateix que feia el dictador. I, Europa, què? És clar, tenen la versió d’un tal Borrell que és de la casta d’aquests delinqüents amb toga, uniforme o que xipollegen per les clavegueres.
Ara bé, la justícia no és igual per a tots com van proclamant els “hereus” esmentats. Què em dieu sobre l’absolució dels xoriços de Bankia amb Rato al capdavant? Una estafa de tal magnitud que tots els contribuents a l’Estat espanyol hem pagat. Sembla, a segons qui, que això no és delicte, que estaven controlats pel “supervisor” o “supervisores”. Doncs, aquests tan delinqüents com els altres. A Catalunya tots som presumptes delinqüents fins que no demostres que ets unionista; 28.000 encausats! A Madrid, i no va per tots els madrilenys, els grans xoriços tenen el millors càrrecs i ben “pagats”, sigui amb blanc, negre o marró de claveguera. Ara en ve una altra.
Com que els manaires de la Comunidad de Madrid (PP) no es volen deixar confinar malgrat ser la regió d’Espanya i… d’Europa que està en pitjor situació pel que fa a la pandèmia de la Covid-19, han convençut al gobierno de Pedro Sánchez que si es confinen ells s’han de confinar totes les ciutats de la Península de més de 100.000 habitants, excepte Portugal és clar. Això és tan gros com tot el que està passant pels alts tribunals. Per cert, aquests semblava que manaven en tot, mesures de confinament incloses, però Madrid és una altra cosa; ja ho sabíem però… Aquella presidenta amb cara de no ser-hi, què li haurà ofert a P. Sánchez, o al revés, perquè s’arribi a un acord tan esperpèntic. I, el ministre Illa, no dimiteix? Si no hi pinta res, perquè no plega? Deu ser aquell del “pelotón de los tontos”, un tal Iceta, que no el deixa perquè no té recanvi; és clar, tots els bons del PSC li van marxar i ara queda gent que fa el paperet com el tal Illa. En aquest moments, pareu-vos, em refio més del PSOE que del PSC. Vergonyós! (pel PSC).
Arribo al nivell administratiu més proper, el municipi. Doncs resulta que al meu municipi, Les Franqueses del Vallès, L’alcalde, crec que de JuntsXCat, s’ha carregat tots els regidors del PSC amb qui governava i els ha substituït per tots aquells del seu partit que no havien pogut ocupar cadira. El meu to és de sorpresa, malgrat el que he dit no fa gaire del PSC. Estic sorprès perquè és un fet insòlit i, al menys jo, no conec cap explicació oficial. Tot plegat…, per tirar el barret al foc. (V./ Josep M. Boixareu V.)
