Ha començat la tardor i, per cert, ben calenta en densitat de notícies de mena molt variada. D’aquí a uns dies els arbres començaran a canviar de color: del verd al groc, al taronja, fins al vermell que enguany farà joc amb l’ambient polític i mediambiental. Avui mateix ha començat la Cimera Mundial pel Clima a Nova York. Aquest tema goso a dir que és cabdal pel futur del planeta i, per tant, per la humanitat i tots els éssers vius que el poblem. He llegit alguna periodista que, veladament, ironitzava sobre el cas que es fa al moviment infantil i juvenil sobre aquest assumpte. Deia que s’havia de fer cas als científics. Hi estic d’acord. Però, a qui fan més cas els polítics i tots plegats, als científics o a l’activista Greta Thunberg? El joves pensen en el seu futur; fan bé i el veuen més fosc que nosaltres. Com deia avui mateix el secretari general de les NNUU, més o menys: “La nostra generació, la meva i la d’alguns de vosaltres, hem perdut la cursa contra el canvi climàtic”. La Greta representa el compromís i la lluita decidida de les noves generacions contra “l’embrutament” i a favor de les mesures que cal que preguem TOTS per evitar la contaminació de tota mena. Això és cosa de TOTS, però, sobretot, dels qui tenen més poder per imposar les mesures adequades. Parlen de l’any 2050 per assolir ”cero” emissions contaminats; us ho desitjo. Però, no podria ser abans?
La crítica política, començant per casa nostra. Aquests dies el numeret l’estan fent el PDCat, JuntsxCatalunya, la Crida, ex-Convergents. He dit algunes vegades que jo no soc de partit i, que per no perjudicar més la UNITAT del que ja ho està, no em ficaria amb cap dels partits independentistes. Però és que ara la lluita és interna d’un d’ells, si és que se’ls pot considerar UN. Dins d’alguns dels “altres” també hi ha corrents internes. Amb aquest panorama, com podem arribar a bastir una República Catalana independent? Tenim tota la raó de queixar-nos dels de fora, ja ho faré, però comencem per arreglar les coses a casa nostra. L’alegria d’avui ens l’ha donat la parella Txell Bonet i Jordi Cuixart amb el naixement del seu segon fill. De vegades he dit que els nostres presos polítics, des de la presó, fan cultura amb els seus llibres. Avui hem vist com també donen vida. Felicitats i gràcies, parella! Extensives a tots i totes els presos i exiliats polítics.
I, ara, els de fora. Avui, a Madrid s’han dissolt “Las Cortes”, que inclouen Congrés i Senat. Algun representant elegit democràticament, com el fidel patriota Jami Matamala, ja ha hagut de tornar a l’exili perquè ha perdut la immunitat, i l’ha perdut perquè altres han perdut la humanitat i la decència política i justiciera. De la crisi de governabilitat de l’Estat espanyol ja n’estem fins la barretina. Aquí, al menys vam ser capaços de formar govern, però allí ni això. La primera reacció, dels d’aquí i dels d’allà, és dir “jo ja no aniré a votar”; error! Quan no es vota, es fa a favor dels que menys voldries que sortissin. Per tant, de mala gana, haurem d’anar a votar el 10-N. I, jo no tinc clar a qui, però aniré a votar el menys dolent, per a mi….
La traca final (espero). Avui l’Estat a tornat a exercir la repressió a Catalunya. Com que són una colla de cagats (amb perdó vostre, no d’ells) veuen terroristes per tot arreu on no n’hi ha i han tornat a enviar els “piolins verds” per prevenir “possibles atacs terroristes” de grups independentistes. Recordem que no han volgut que s’aclarís la relació del cap terrorista (aquest de veritat) amb el CNI. De bon matí, per a ells, han entrat en domicilis particulars de Sabadell, Mollet, Cerdanyola, Sant Pere de Torelló, etc., cercant material per fabricar explosius amb la intenció d’atemptar. Han trobat uns laboratoris casolans amb productes amb els que, segons ells, es podria fabricar goma-2, trilita, dinamita i…, gairebé, la bomba atòmica! D’aquesta mena de laboratori, els anys cinquanta (segle XX), en ple franquisme, jo en tenia a casa i podia fabricar tots aquests enginys explosius i en vaig fabricar. Veig que els d’ara superen el franquisme. Ara ja no en sabria fer; o sigui que: “piolins verds” no cal que vingueu a casa perquè ara només hi trobareu llibres, papers i molts medicaments. Ah! Una recomanació a l’alcaldessa de Barcelona: a veure on amagueu el material pel Piromusical de la Mercè perquè, segons com, la festa es pot quedar només en Musical. Al meu parer, endemés de pretendre fer-nos por com sempre, amb aquesta acció voldrien justificar la propera sentència (que ja tenen escrita) contra els acusats pel procés, demostrant que la pretesa “rebel·lió” anava acompanyada d’accions terroristes. No saben com fer-s’ho, van a cegues o encegats. És clar que la UE ha dit que només intervindrà en el cas català fins que no hi hagi violència; aquests també… De moment ja tenim més presos polítics, però Catalunya s’està escalfant i aquesta tardor en farem alguna de grossa; sempre pacífica, encara que alguns ja ens estem cansant de tanta no violència; aguantem, però ens bull la sang.
