Cinc anys i uns mesos després d’aquell 15 d’octubre de 2016, el Tribunal Europeu de Drets Humans dona un cop de porta als joves d’Altsasu rebutjant tots els recursos presentats contra la sentència.
D’aquesta forma s’acaba un recorregut judicial que no es va desenvolupar als jutjats de Navarra, tal com hauria d’haver estat, sinó que va ser una batalla lliurada a l’Audiència Nacional. Territori conduït per una magistrada casada amb un coronel de la Guàrdia Civil. És a dir que era la mateixa policia qui denunciava, investigava i finalment jutjava. Tal com passava als Consells de Guerra de la Guerra Civil, tal com passava durant la dictadura. Tot això orquestrat amb uns mitjans de comunicació perfectament alineats amb els poders de l’Estat. Ja ho va dir aquell que ho deixava tot “atado y bien atado”, i és que el fantasma del franquisme va fer una parada a Altsasu per avisar, tal com va fer després a Catalunya, que la unitat d’Espanya està per damunt de tot i de tothom.
Les evidències que no tindrien un judici just eren evidents i així ho van reflectir les condemnes de fins a tretze anys de presó, però finalment el Tribunal Suprem les rebaixava a entre un any i mig i nou anys i mig de presó, i d’aquesta forma donava aparença d’imparcialitat argumentant que no hi havia hagut discriminació ni abús de superioritat en el cas del delicte d’atemptat contra l’autoritat.
Després del llarg periple judicial que han patit, no només hauran passat anys de la seva vida -que ningú els hi tornarà- entre reixes, sinó que a més no podran trobar consol, si es podia, en la justícia europea.
Tanmateix, aquesta causa no només ha servit per ubicar Altsasu al mapa, sinó que també perquè tothom pugui veure i conèixer de primera mà les vulneracions constants de drets que es pateixen diàriament a Espanya. No només per posar urnes, sinó per tot el que sigui fer trontollar els corcats pilars d’una democràcia que requereix pràctiques pròpies d’una dictadura per fer valdre la seva autoritat.
Però per sempre més, en un petit poble de Navarra hauran aconseguit que els dies de les festes d’Ospa Eguna -que reclamen l’expulsió de les forces de seguretat espanyoles del País Basc- els veïns i veïnes se sentin més lliures i reivindicatius que mai malgrat les llargues i injustes condemnes de presó.
S’han de celebrar molts més Ospa Eguna i cridar tantes vegades com calgui Halde hemendik (Fora d’aquí!). Pels joves d’Altsasu i per tots els presos polítics que denuncien dia rere dia les vulneracions de drets fonamentals.
- Ohian Arnanz Ciordia: 9 anys i mig.
- Jokin Unamuno Goicoetxea: 8 anys i mig.
- Adur Ramírez de Alda Pozueta: 8 anys i mig.
- Jon Ander Cob Amilibia: 7 anys i mig.
- Julen Goicoechea Larraza: 7 anys i mig.
- Aratz Urrizola Ortigosa: 4 anys i 2 mesos.
- Iñaki Abad Olea: 3 anys i 6 mesos.
- Ainara Urquijo Goikoetxea: 1 any i 6 mesos.
