El projecte per a la construcció del complex hoteler i del joc Hard Rock, a Vila-seca i Salou, torna a ser sobre la taula. En aquesta ocasió, figura com una de les condicions prioritàries (!) per part del PSC, Junts, el PP i les restes espectrals del PDeCat a Madrid. I ERC, mentrestant, respon amb una tebior calculada.
El Hard Rock és, recordem-ho, fill del projecte original del magnat i mafiós Sheldon Adelson: Eurovegas. Corrien els anys 2012 i 2013 quan van tenir lloc les converses que la Generalitat (Mas), i els governs d’Espanya (Rajoy) i la Comunitat de Madrid (Aguirre) van tenir amb la corporació Las Vegas Sands, amb l’objectiu que el macrocomplex s’instal·lés a Catalunya o a Madrid. Finalment el monstruós projecte va ser descartat per les inassumibles condicions que plantejava Adelson a tots els nivells.
Malgrat això, aquí a Catalunya, unes quantes persones no s’han rendit aquests darrers 10 anys i segueixen entestades en què aquests terrenys de la Costa Daurada siguin venuts, edificats i explotats, per inconfessables raons. El projecte s’ha maquillat i ha anat canviat de nom i forma: d’Eurovegas es va passar a Barcelona World (això, a Tarragona!), després BCN World, fins al més recent Hard Rock Entertaintment World.
Per a justificar davant la ciutadania aquest projecte, els seus promotors no han dubtat en repetir les mentides més obscenes, prometent quantitats (i qualitats) de llocs de treball totalment falses i impossibles, i mentint descaradament respecte la naturalesa de les seves característiques. La realitat és, però, totalment contrària i el Hard Rock és el que és: l’enèsim complex d’oci i turisme de platja, que portarà més pobresa i precarietat a la Costa Daurada. Sí, i torno a dir-ho: el Hard Rock només servirà per a crear llocs de treball precaris, amb salaris baixíssims, condicions paupèrrimes i en mans d’empreses d’escassa solvència. La prova del cotó és simple: a veure quants diputats del PSC o de Junts volen que els seus fills treballin netejant habitacions d’hotel, de cambreres o de crupiers.
I parlant de l’àmbit polític. Que el PSC-PSOE i el PP s’apuntin al desarrollismo tardofranquista més desenfrenat no és cap sorpresa. Que ho facin Junts i el PDeCat potser tampoc, però sí que és encara més absurd. És sabut que a les viles costaneres on s’ha apostat pel low cost i el turisme de masses, hi ha hagut augments sobtats de població que, lamentablement, han quedat desarrelats i al marge de la catalanitat. En alguns casos, fins i tot, atesa la desestructuració econòmica i social, s’han convertit en feus de l’extrema dreta a Catalunya.
Doncs bé, en totes aquestes viles on s’ha apostat pel model ultraturístic, ha estat l’espai convergent el que s’ha desplomat electoralment per les raons esmentades. Pels exconvergents el Hard Rock és, no ja llençar pedres, sinó autèntics hard rocks contra la seva pròpia teulada. Un dels casos més delirants és justament el de Salou, on CiU retenia l’acaldia per qüestions de clientelisme local, que després va caure en mans del PDeCat, del PDeCat va esdevenir una agrupació local, i finalment aquesta agrupació acaba ara sota el paraigua del PSC per a les properes municipals. Tot plegat, mentre és un dels municipis on més forat hi ha fet l’espanyolisme radical. Ja ho veieu, i disculpeu l’expressió: aquest és el nivell d’estupidesa que tenim.
