El cel sencer ha baixat pel Passeig de Gràcia. Un mar d’ estels onejant. Tants estels, tants clams al cel!
Jo hi era com al 77 …i tu …i tots. Jo hi era i encara hi soc.
Llavors érem un mil.lió i avui també. Llavors vàrem demostrar força a la força. Avui hem demostrat que sentencia i desafecció son mots buits enfront el clam d’ un país per ser lliure.
Catalans, per fi catalans!
Hem guanyat el centre polític.
El centre era el Passeig de Gràcia i també el centre era al Passeig de Gràcia. Qui cregui que un mil.lio de persones amb una sola veu no son prous -o no ho vulgui veure – quedarà fora de joc. Les eleccions son en quatre dies i la decisió ja és presa.
Tant se val qui vagi davant. Tant se val lema o senyera, tant se val si partit o associació, si els de davant no es donen pressa seran arrossegats per un allau d’anhels. La inèrcia és molta.
Ara comença l’ imparable necessitat de donar a llum un país mil.lenari.
Lentament, empenyent mentre desfilàvem hem donant llum a una nova realitat nacional. Ara ja només ens mana l’ estel.
Un mil.lio de veus ho han dit. Ho sents Madrid?
Qui vol estatut?; volem Estat!.
Hem conquerit el centre. Nosaltres hem triomfat!
lo de demà és futbol.
