Avui celebrem la vinguda de l’Esperit Sant: el fruit madur de la Pasqua, l’altre Defensor que ens havia promès Jesús per ajudar-nos i per acompanyar-nos; l’Esperit que ens fa créixer en l’amor i ens guia cap al coneixement de la Veritat a través d’una intimitat cada vegada més gran amb el Senyor. Ell ens fa descobrir el sentit de la nostra existència i ens ajuda a ser testimonis valents de Jesucrist i de la seva Paraula.
El Pare envia un altre Defensor, un altre, perquè el primer és el mateix Jesucrist, però el temps d’estada de Jesús a la terra, d’una manera visible s’ha acabat. S’inaugura així una nova era, l’era de l’Esperit, amb una aliança nova que durarà fins al final del temps de l’Església, fins el retorn gloriós del Senyor. En aquesta nova etapa, l’Esperit de la veritat, així és tal com l’anomena Jesús, il·lumina els cors dels qui creuen en ell, ens ajuda entendre les paraules de Jesús i ens guia “cap el coneixement de la veritat sencera”.
Cada deixeble de Jesús és portador de la flama de l’Esperit que el treballa per dins fent-lo créixer en humanitat i portant-lo cap a la comunió amb Déu i cap a la comunió amb els altres. L’Esperit fa caure les barreres de separació entre els pobles, aplegant-los tots, com a germans. El fet que llegíem a la primera lectura, de que gent procedent de diversos països es trobin units en la recepció del do de l’Esperit, significa que s’acaba la dispersió de Babel i que comença la unió de la humanitat gràcies a aquesta acció de l’Esperit, encara que això sembli una paradoxa en un món com el nostre que veu créixer cada vegada més les divisions i les agressivitats
Jesús ens parla externament, l’Esperit ho fa interiorment, fent audible i comprensible la Paraula. L’Esperit no té un missatge diferent del de Jesús, sinó que l’actualitza i el dinamitza en la història. D’aquesta manera el Fill i l’Esperit, “les dues mans del Pare”, com les anomena Sant Irineu, abracen a tota la humanitat i l’acosten al Regne de Déu, a la realització del projecte del Pare.
Tots quedaren plens de l’Esperit Sant i començaren a parlar. Conseqüència d’haver rebut l’Esperit i de l’acció que l’Esperit fa a l’interior de cada creient, aquest comença a parlar. És a dir, no ho ha de viure com un do personal intransferible i, menys encara, com un secret reservat a una minoria, sinó que ha de deixar que aquest do diví surti cap enfora. El creient, com els apòstols el dia de Pentecosta, portat per l’Esperit, ha de començar a parlar, primer per lloar Déu, després per anunciar als altres la Bona Nova de l’Esperit amb la paraula i amb l’exemple de la seva vida, doncs la Pentecosta és font d’esperança i ens mou al compromís.
En aquest sentit, el millor servei que els cristians podem fer a la societat és portar-li la llum i la pau que vénen de Déu; és ajudar-la a comprendre el sentit de l’existència humana i el valor transcendent que té cada persona; és contribuir a crear un món més unit que superi les divisions, les violències, les pors i es retrobi entorn d’uns valors ètics compartits; és, també, aportar el nostre temps i la nostra estimació per guarir tantes ferides que fan mal als homes i dones del nostre món.
Com va dir el CV II, l’Esperit actualitza el coneixement de la Paraula de Déu, suscita iniciatives i vocacions a la vida religiosa, s’anticipa en iniciatives missioneres als que governen l’Església, impulsa l’ecumenisme, actua en les altres religions cristianes i és la força misteriosa que es fa present en la història i que és captada per les diverses religions de la humanitat.
En l’oració col·lecta del començament de la missa hem demanat a Déu Pare: “vesseu arreu de la terra els dons de l’Esperit Sant, i repetiu en els cors dels qui creuen en vós allò que la vostra bondat divina va obrar als mateixos inicis de la predicació de l’Evangeli”. Els primers deixebles van necessitar l’Esperit per començar a anunciar la Bona Notícia, nosaltres també el necessitem per continuar aquesta missió en el nostre món i en el nostre ambient. Avui és un bon dia per demanar la plena efusió de l’Esperit, deixem que actuï en nosaltres!
