HOMILIA 2010-07-25 St. JAUME (Diumenge XVII)
Els evangelis ens parles sovint de Jaume i de Joan, els dos fill del Zebedeu, pescador del mar de Tiberíades. En una d’aquestes referències, ens diuen que els dos germans estaven amb el seu pare a la barca, repassant les xarxes, quan Jesús els va cridar. L’evangeli de Mateu diu que “ells deixaren immediatament la barca i el pare i el van seguir”.
També ens posa de relleu l’Evangeli que Jaume i Joan, juntament amb Pere, són els apòstols als quals Jesús donà més senyals de predilecció durant la seva vida pública. Ells van ser els únics que van poder contemplar la revelació de la glòria de Jesús en el misteri de la Transfiguració, així com la seva anguniosa agonia a l’Hort de Getsemaní, la nit de la Passió.
Hem llegit a la primera lectura que el rei Herodes “féu matar amb l’espasa Jaume, el germà de Joan”. D’aquesta manera, Jaume el Major va ser el primer màrtir dels apòstols, és a dir el primer a donar testimoni de Jesús amb la seva sang. Màrtir és una paraula grega que significa testimoni.
Des del s. IX a Santiago de Compostela es venera el sepulcre de Sant Jaume. Sigui quina sigui l’autenticitat d’aquesta tradició, el que és ben cert és que el culte a aquest apòstol es va estendre molt aviat per tot Europa al llarg dels camins que condueixen a Galícia.
Els dos fills del Zebedeu, pel seu temperament apassionat i ardent eren anomenats els “fills del tro”, tenien les seves naturals ambicions i quan sentien Jesús parlar del Regne, tenien ànsia per ocupar-ne els primers llocs. Era una ambició molt humana. I per això no ens ha de sorprendre que l’Evangeli, un llibre molt diví però també molt humà, ens narri com els dos germans, acompanyats de la seva mare, es presenten davant Jesús per fer-li una petició realment molt agosarada.
Però Jesús aprofita l’ocasió per donar dos ensenyaments: 1) Que més glòria, comporta més mereixements i, 2) que El seu Regne no és com els d’aquest món ja que Ell no ha vingut a ser servit sinó a servir. Per això s’adreça als dos germans dient ”No sabeu què demaneu, ¿Podeu veure la copa que jo he de beure?
Ben segur que aquell “sí que podem”, la resposta decidida d’aquells dos germans, deuria complaure Jesús. És una resposta que revela ambició i audàcia, però també ignorància del que implicava ser seguidor de Jesús. Per això, Jesús, aprovant la seva resposta els hi diu: “És cert, vosaltres beureu el meu calze, però seure a la meva dreta i a la meva esquerra, no sóc jo qui ho ha de concedir; és per aquells a qui el meu Pare ho ha reservat”.
I després, davant els comentaris poc benèvols que feien els altres apòstols, Jesús els cridà a tots, cosa que feia quan volia donar un ensenyament important, i els hi diu que els governants del seu Regne no són com els governants del món: Que, en el seu Regne, el qui vulgui ser important ha de ser el servidor de tots perquè el Fill de l’home… ha vingut a donar la seva vida com a preu de rescat per tots el homes.
L’ensenyament de Jesús és ben clar, tan clar com les benaurances, tan clar com la invitació a renunciar a nosaltres mateixos i a portar la nostra creu, tan clar com el precepte d’estimar als enemics. Demanem a Sant Jaume que el puguem imitar en aquell amor apassionat que sentia per Jesús, i en la seva decisió a seguir-lo.
