L’autor sagrat del llibre de la Saviesa ha començat subratllant la grandesa de Déu dient: “Tot el món sencer davant vostre és com un gra de sorra a la balança, com un esquitx de rosada que cau a terra el matí” i afegeix: “Justament perquè ho podeu tot us apiadeu de tothom, i dissimuleu els pecats dels homes perquè puguin penedir-se”. És a dir, Déu és tot misericòrdia justament perquè és tot poderós. Com diu Sant Tomàs d’Aquino, “és en l’exercici de la seva misericòrdia on es manifesta més perfectament la omnipotència de Déu”.
Acollida i perdó, aquestes podrien ser les paraules clau de la litúrgia d’aquest diumenge i Zaqueu, el personatge de l’evangeli que acabem de proclamar, en podria ser el seu intèrpret. Zaqueu un dia sent la curiositat de saber qui és Jesús i fa l’esforç d’acostar-se allà on Jesús ha de passar. I Jesús, trencant amb totes les normes d’urbanitat li demana que l’inviti a casa seva, Jesús se li apropa i Zaqueu el rep. La conversió de Zaqueu és una iniciativa de Jesús però ell, d’entrada, no posa cap obstacle a la recepció de la gràcia. Llavors Zaqueo descobreix que acceptar Jesús – que vol dir rebre el do de Déu – implica un canvi d’actitud i de conducta. No n’hi ha prou amb els desigs, és necessari intentar posar-los en pràctica: On he robat, faré justícia donant quatre vegades més del que he pres; i de tot el que tinc, en donaré la meitat als pobres.
Zaqueu ha sabut acollir la Paraula i es transforma. I és que la salvació sempre ve de Déu però implica una resposta humana. Sense el gest de Zaqueu que canvia interiorment, tant el do de Déu com la invitació a Jesús haurien estat inútils. Però a més, Zaqueu no ha actuat en solitari. La invitació és seva, però també de tota la seva família. I el gest de justícia i de despreniment que realitza repercuteix de manera immediata en les persones que viuen amb ell. Per això Jesús diu: “Avui s’ha salvat aquesta casa”.
Possiblement els fills de Zaqueu van quedar perjudicats econòmicament per la decisió del seu pare, però aquest els hi va deixar la millor de les herències: el sentit de la justícia, de la honradesa humana i de l’amor al proïsme. El que compte no és posseir o no posseir, sinó la llei de la fecunditat, segons aquesta llei evangèlica, els bens materials i les qualitats espirituals es justifiquen en la mesura en que un les fa fructificar. Només la manca d’amor i l’esterilitat del cor poden tallar definitivament l’amistat amb Déu.
L’Evangeli és sempre actual. La història de la salvació continua i l’escena de Zaqueu es va repetint cada dia. Acollir Jesús, significa per a nosaltres anul·lar les distàncies que ens separen d’Ell. L’acollida no és simplement una qüestió de cortesia, és essencial perquè neixi una relació qualitativament diferent. La familiaritat amb Jesús ens permet, a més, desprendre’ns de la set de benefici i del desig de les riqueses.
Si estem en condicions d’acollir Jesús en la nostra vida de cada dia, amb opcions concretes de conversió, podrem sortir-li al seu encontre i acompanyar-lo en la glòria quan torni com a Senyor i jutge de l’univers. La celebració de l’Eucaristia actualitza la trobada de Déu amb l’home i la reconciliació de l’home amb Déu a través de Jesucrist. Aprofitem bé la seva gràcia i així es complirà en nosaltres el què demanava Sant Pau pels cristians de Tessalònica: Que Déu ens faci dignes de la vocació cristiana, i amb el seu poder ens ajudi a dur a terme tots els bons propòsits i totes les bones obres que la fe ens inspira. Que així sigui.
