“Sigueu sants perquè jo, el Senyor, el vostre Déu sóc sant”. Aquesta és la consigna que Déu donà als israelites i que en la missa d’avui hem llegit al començar la primera lectura, una lectura que ha acabat amb les paraules: “Estima als altres com a tu mateix”. Aquestes dues frases que trobem a l’Antic Testament condensen, precisament, tota la doctrina que més tard Jesucrist, el Fill de Déu fet home, havia de donar-nos en el seu Evangeli i posar en pràctica ell mateix amb l’exemple de la seva vida. La santedat del poble de Déu és una qüestió de fe, doncs creure en Déu no és només creure en la seva existència és creure en un Déu que ens estima i que perdona les nostres culpes, un Déu que tal com hem resat en el Salm “Llença les nostres culpes com l’orient és lluny de l’occident”.
Normalment l’Evangeli ens proposa un model de conducte admirable a imitar que és el mateix Jesús. I ell ens diu: “Estimeu-vos els uns als altres com jo us he estimat”. I això ens ho diu ell, que ens va estimar fins a donar la pròpia vida. Però avui les lectures ens proposen un model encara més radical: el mateix Déu. Ho hem llegit primer al llibre del Levític i després ens ho ha repetit el mateix Jesús a l’evangeli: “Sigueu bons del tot com ho és el vostre Pare celestial”.
Un Pare celestial que “fa sortir el sol sobre bons i dolents, i fa ploure sobre justos i injustos”. És a dir, un Pare celestial que estima a tothom. I per fer-nos veure el significat profund de tot això, ens torna a presentar dues noves interpretacions de la Llei antiga que s’afegeixen a les quatre antítesis que ens va presentar diumenge passat. D’aquesta manera, Jesús en ensenya com hem d’entendre l’amor i el perdó fratern a la llum de l’Evangeli.
Podem dir que les recomanacions que escoltem avui en boca de Jesús són un desenvolupament d’aquella llista de benaurances que trobem en el sermó de la muntanya. Aquí veiem molt clar a qui van adreçades aquelles benaurances que diuen: “feliços els qui posen pau, feliços els perseguits pel fet de ser justos, feliços els perseguits per causa meva…. Aquestes són les benaurances dels no violents, dels que no responen al mal fent més mal, sinó que són capaços de rebutjar la venjança i trencar l’espiral de la violència.
Si les benaurances de Jesús ja eren sorprenents, molt més ho són aquestes recomanacions que ens fa avui. Unes recomanacions que estan expressades amb un llenguatge d’estil oriental per tal que el missatge quedi ben clar, no pas per seguir-les al peu de la lletra. Però el missatge és, ni més ni menys, que estimem també als enemics! Això està dit molt aviat però no és gens fàcil de fer. Hem de reconèixer que el que Jesús ens està proposant és un amor sense fronteres, però cal tenir clar que no ens proposa pas que el nostre amor als enemics sigui un amor sentimental. Això Jesús no ens ho pot demanar perquè ens estaria imposant una violència psicològica, el que ens demana és que estimem en cristià, és a dir, que estimem amb una autèntica caritat cristiana que impulsi a la conversió de l’enemic.
Aquest és l’objectiu que hem d’intentar assolir no només a nivell individual sinó també a nivell de poble de Déu. Jesús convida als seus seguidors, a tots els que formem la seva Església a portar fins el grau màxim la nostra condició de éssers creats a imatge de Déu. Per tant els cristians, amb la nostra manera de fer individualment i col·lectiva, amb el nostre exemple, amb la nostra manera de comportar-nos hem de ser sal i llum enmig d’un món que massa vegades viu encegat pel fanatisme, l’odi i les passions.
Però per a ser veritablement, tal com vol Jesús, sal i llum per els no creients i pels que dubten hem de ser molt conscients del que ens diu avui Sant Pau: que cada un de nosaltres som temple de Déu, però que també ho és la comunitat que formem i en aquesta comunitat hi habita l’Esperit de Déu. Hem de ser capaços de tenir la humilitat de reconèixer que l’autèntica saviesa prové només de Déu, i que de l’únic de que ens podem enorgullir és de ser autèntics seguidors de Crist i no pas de pertànyer a un determinat grup que potser es creu posseïdor de tota la veritat.
