Al igual que diumenge passat, hem llegit a l’evangeli un fragment del discurs de comiat de Jesús durant l’últim sopar. Comença Jesús dient: “Si m’estimeu, guardareu els meus manaments”, d’una altre manera, ens vol dir: si m’estimeu, doneu-me una prova del vostre amor, fent el que jo us dic. Complir els manaments de Jesús vol dir, esforçar-nos per jugar net, per donar la ma. Per saber comprendre i perdonar, per ser persones justes i que posen pau.
És cert que això no sempre ens resulta fàcil. Però convé adonar-se d’una diferència: no és el mateix que nosaltres ens esforcem per fer totes aquestes coses, simplement perquè cal fer-les, perquè és la nostra obligació, que fer-les perquè estimem. Si es té amor, les coses difícils esdevenen fàcils. Quan una cosa es fa per força i sense amor, per petita que sigui, es fa difícil i pesada.
Al final del fragment, i referint-se als qui compleixen els seus manament perquè l’estimen, diu Jesús: “El meu Pare l’estimarà, i jo també l’estimaré i me li faré conèixer clarament”. ¿Què vol dir Jesús amb això de que es donarà a conèixer als qui l’estimen? Doncs que se’ns donarà a conèixer com el Fill de Déu que realment és. Recordem les paraules de Jesús a Felip que llegíem fa vuit dies: “Qui m’ha vist a mi, ha vist al Pare”.
L’amor a Jesús, no ha de quedar només en un sentiment, sinó que s’ha de materialitzar. Com? Doncs en una vida fidel a la seva Paraula. De la mateixa manera l’amor de Déu a la humanitat, no és només un sentiment, és Déu mateix que se’ns dóna en la persona de l’Esperit Sant. L’Esperit Sant és el Defensor que Jesús va prometre enviar al seus Apòstols. “Jo pregaré al Pare que us donarà un altre Defensor, l’Esperit de la Veritat, perquè es quedi amb vosaltres per sempre”. El text original grec fa servir la paraula Paracletos, que uns tradueixen per defensor i altres per advocat. Són paraules bastant semblants que s’empren per referir-se a l’Esperit Sant que és el nom que surt moltes vegades en els Fets del Apòstols, i també en el text llegit avui.
¿I perquè els diu Jesús que el Pare els hi donarà un altre Defensor? Doncs perquè el Defensor que fins ara han tingut els apòstols és el mateix Jesús. I aquest altre Defensor, afegeix Jesús per tranquil·litzar-los, es quedarà amb ells per sempre, per ajudar-los en els moments que tinguin problemes i en tota mena de dificultats.
Aquestes paraules de Jesús ens remeten a unes altres que diu poc després, i que encara són més clares i tranquil·litzadores: “Us convé que me’n vagi, perquè si no me’n vaig, el Defensor no vindrà vosaltres; en canvi, si me’n vaig, us l’enviaré”
Quanta veritat van tenir aquestes paraules de Jesús poc temps després! Només cal llegir el llibre dels Fets del Apòstols. En ell es fa ben palès que, en l’acció apostòlica dels apòstols i dels primers cristians, l’Esperit actua com si fos el mateix Jesús, guiant-los misteriosament i indicant-los el què han de fer; quines regions han d’evangelitzar i com han de resoldre les tensions que sorgeixen entre ells.
Aquestes paraules de Jesús als apòstols, també son vàlides per a tots nosaltres. Acollim-les amb fe i amb confiança. Si ho fem no tindrem por, i podrem ser valents per donar testimoni de Jesús i raó de la nostra esperança, com ens deia St. Pere! Però no valents d’una manera agressiva. Jesús va dir als seus deixebles: “Us envio com a ovelles enmig de llops”, per tant no hem d’actuar mai com a llops sinó que hem de ser portadors de pau i de concòrdia. Des del moment del baptisme, l’Esperit de Jesús habita en nosaltres, si no el rebutgem romandrà dins de nosaltres. Siguem conscients d’aquesta presència de Déu i no desaprofitem aquesta font d’energia tan gran de la que podem disposar.
