Avui celebrem d’una manera especial el do que el Senyor ens fa del seu Cos i de la seva Sang, per tal que nosaltres siguem ferment d’amor i d’unitat. Tal com deia Mns. Oscar Romero, si creiem de veritat que Crist, present en la eucaristia de la nostra Església, és el pa viu que alimenta el món, nosaltres, els qui mengem aquest pa, tenim la responsabilitat de ser el ferment de la nostra societat ja que, en aquest pa, rebem la fortalesa necessària per poder transformar el món.
La eucaristia no és pas un premi per els cristians perfectes, sinó l’aliment habitual dels qui fem camí cap a la pàtria del cel. Més que el pa dels àngels és el pa del vianants, de la mateixa manera que el mannà va ser-ho per els israelites quan feien camí pel desert, tal com ens ho ha recordat la primera lectura.
L’eucaristia no és pas un invent nostre: és Jesús mateix qui l’ha instituït com a signe i garantia de la seva presència vivificant entre nosaltres. Tota la raó de ser de l’eucaristia és la nostra identificació en Crist: “Qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi i jo en ell”. A través de l’eucaristia ens anem identificant, cada cop més plenament, amb Crist fins arribar a ser homes i dones que viuen impulsats pel mateix esperit de Jesús. Menjar Crist significa fer-se u amb ell. És entrar en comunió de vida i de destí amb Jesús: “els qui em mengen a mi, viuran gràcies a mi”. Aquesta és la dimensió vertical del sagrament: la unió amb Crist.
Però l’eucaristia també té una dimensió horitzontal. És la que ens ha descrit avui Sant Pau en aquest fragment de la carta als corintis: “El pa que nosaltres partim, ¿no és, potser, comunió amb el Cos de Crist? El pa és un de sol. Per això tots nosaltres, ni que siguem molts, formem un sol cos, ja que tots participem del mateix pa”. Combregar amb Crist és també combregar amb els germans.
L’eucaristia és, sens dubte un sagrament i un misteri admirable. És el pa de vida. Sense menjar, sense mastegar aquest pa que Crist mateix ens dóna, no podem rebre la veritable vida, que és la vida eterna. A l’evangeli Jesús ens ho ha dit molt clarament i ens ho ha dit fent servir unes expressions fortes: menjar i beure la seva pròpia carn. Ens ha dit: “Qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna i jo el ressuscitaré el darrer dia”. Unes paraules que ens remeten a l’Encarnació del Fill de Déu que es feu home com nosaltres. El pa i la beguda que ens alimenten espiritualment són realment el Cos i la Sang de Crist oferts al Pare per a tota la humanitat. Per això Jesús diu que el pa que ell ens dóna té un efecte molt superior al mannà que els israelites van menjar al desert
Participar en la mateixa taula i escoltar la mateixa Paraula ha de fer créixer en nosaltres sentiments de fraternitat. L’eucaristia comporta una exigència d’unitat entre els cristians. L’eucaristia comporta la desaparició de rivalitats. L’eucaristia és una crida permanent a la solidaritat amb tots els homes i dones, especialment amb els qui pateixen.
Es comprèn doncs, que en un dia com avui recordem la immensa tasca de solidaritat que realitza dintre de l’Església una institució com és Càritas, a la que precisament destinarem íntegrament la col·lecta d’avui. Pensem que durant l’any 2010 Càritas va atendre un 152% més de persones que respecte l’any 2005, i un 100% més que durant l’any 2007. És a dir, que en els tres últims anys s’ha doblat el nombre d’assistits. La caritat no es contraposa a la justícia sinó que la complementa. Com va dir el Papa Benet XVI en la seva primera encíclica que portava per títol Déu és amor, “per justa que sigui una societat la caritat sempre serà necessària”.
Però l’eucaristia no és una cosa màgica. Perquè actuï en nosaltres és necessària la nostra col·laboració. Si volem que ens aprofiti tota la força d’amor i de vida que Jesús ens ofereix, cal que ens acostem a participar-hi amb un gran esperit de fe i no pas d’una manera rutinària. Cal que sapiguem correspondre a l’actitud generosa de Jesús, que ens ho dóna tot, amb una actitud per part nostra de generositat, de disponibilitat. Sense egoisme de cap mena. Revisem, doncs, la nostra actitud. Que la nostra participació en el sacrifici de la missa, sigui perquè realment necessitem l’eucaristia tant com l’aliment material que prenem cada dia.
