En les lectures i en les oracions pròpies de la missa d’avui tenim al·lusions a aquesta gran solemnitat que l’Església celebra l’últim diumenge de l’any litúrgic: la festa de Jesucrist Rei de Tot el Món. En aquest sentit és especialment remarcable el que deia Pau a la carta als corintis que hem escoltat: “Crist ha de regnar fins que Déu haurà sotmès tots els enemics sota els seus peus i el darrer enemic destituït serà la mort”, és a dir, el pecat. Aleshores, Jesucrist ho posarà tot a les mans del Pare i “Déu serà tot en tots”. Aquest serà el veritable Regne de Déu, però, què se’ns demana per poder formar part d’aquest Regne?
La pregunta ens la contesta Jesús, a l’evangeli que acabem de proclamar, quan ens fa una descripció profètica del judici final, fent servir unes expressions pròpies de la cultura del seu temps. En aquesta descripció hi trobem referències a la reialesa quan diu que “El Fill de l’home vindrà amb el seu poder …… i s’asseurà al seu tron gloriós”, i també hi trobem referències a la tasca de pastor, quan parla de separar les ovelles de les cabres, fent una clara al·lusió al fragment del profeta Ezequiel que hem escoltat a la 1ª lectura.
Aquest evangeli ens dóna dos ensenyaments molt importats. En primer lloc, Jesús ens diu que serem jutjats segons les obres de misericòrdia que haurem fet, és a dir, que se’ns jutjarà de la maduresa o immaduresa del nostre amor. Allò que salva, el camí que porta a la casa del pare, és l’amor al germans. No un amor teòric, sinó un amor concret, d’autèntic servei. I, al contrari, allò que porta a un camí sense sortida és haver-se tancat egoistament en si mateix, desentenent-se dels altres. En aquesta paràbola de Jesús, la línia divisòria entre beneïts i maleïts no passa entre els creients i els no creients. Passa entre els qui estimen, ajudant als altres, i aquells que no ho fan. L’egoisme no té lloc al costat del Senyor.
El segon ensenyament és, que aquest Senyor que ens ha de jutjar, se’ns ha volgut apropar tant que se’ns presenta amb un rostre humà. És Jesucrist, el Fill de Déu, el que s’ha fet en tot igual a nosaltres excepte en el pecat i que, tal com direm en el Credo, “tornarà gloriós a judicar els vius i els morts i el seu regnat no tindrà fi”. Però aquest Senyor que ens ha de jutjar, és el mateix que està present ja ara en tots els que en un sentit ampli podem anomenar pobres, és a dir, en tots aquells amb els quals hem de practicar la misericòrdia. Però, fixem-nos-hi be, que Jesús no diu que el que fem a aquests pobres és com si ho féssim a Ell. No, Jesús diu més: diu que el que haurem fet a aquesta pobre gent necessitada, ho haurem fet realment a Ell mateix.
Una dita dels primers segles cristians deia textualment: “Has vist al teu germà? Doncs has vist a Déu”. Però no sempre és fàcil veure al proïsme com a germà. Habitualment veiem l’altra amb simpatia o amb antipatia, i actuem moguts per motivacions personals i egoistes. Perquè ens cau be o perquè ens convé fer-l’hi un favor. Però això no és veure’l com a germà! En canvi, quan dediquem temps, ajuda material o moral, companyia o afecte a persones que no ens poden tornar el favor, o que ens son antipàtiques i, fins i tot, potser ens repel·len, és quan estem fent realment obres de misericòrdia. I si tinguéssim prou fe, veuríem que Jesús està realment present en aquestes persones.
I tampoc podem reduir la pobresa al seu concepte material, pensem en els germans nostres batejats que estan entre nosaltres i que en prou feines coneixen a Jesús, o pitjor, que tenen una imatge deformada de Crist i de la seva Església, que potser és deguda al nostre mal testimoni. Aquests pobres, espiritualment parlant, també han de ser objecte de la nostra atenció.
La reialesa de Jesús, per tant, no és pas una reialesa fàcil i triomfal. És una reialesa que té com a tret fonamental l’amor, un amor que quan menys egoista és, més garantia té de ser autèntic.
Cada diumenge recordem la presència del Senyor a l’Eucaristia. No estaria de més que tot sovint recordéssim la seva presència en els pobres, en els malalts, en els immigrants, en tots els que pateixen i que actuéssim d’acord amb aquesta fe. Que Déu nostre Senyor ens hi ajudi.
