“Avui a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor” Aquestes paraules de l’àngel als pastors, són la felicitació que l’Església ens adreça, al commemorar sagramentalment el naixement del Fill de Déu que es va fer un home com nosaltres i per nosaltres. Aquest fet que va succeir fa poc més de 2000 anys te un valor etern, perquè és l’encontre del cel i de la terra, del que ho és tot que s’abaixa fins a fer-se no-res per així enaltir la humanitat, d’una vegada per sempre.
Nadal no és només el record d’un fet històric, un fet que és el més decisiu de la història de la humanitat, és un fet que se’ns fa present per la Paraula i per la renovació sagramental quan, en la celebració eucarística, actualitzem la mort i resurrecció de Crist. Amb aquesta actualització, Jesús continua vivint enmig nostre, i neix en el cor dels creients que el reconeixen com a veritable Déu i veritable home. Però també neix, per a un món que l’ignora o que el coneix malament, però que també el necessita.
Al plantar Déu la seva tenda entre nosaltres ha fet possible que l’home surti de la seva misèria per enlairar-se a la grandesa de Déu. Déu s’abaixa per aixecar-nos, es fa pobre per enriquir-nos i es fa petit per engrandir-nos. Ho diu Sant Pau en la seva carta als Corintis: “Coneixeu pro bé la generositat de nostre Senyor Jesucrist; ell, essent ric, es va fer pobre per a nosaltres, perquè us enriquíssiu amb la seva pobresa”.
La gran lliçó d’aquest naixement és que el Déu encarnat neix en unes condicions que tots nosaltres ens en avergonyiríem d’haver-hi nascut. ¿Ens adonem de com és de contrari el pensament que impera en la nostra societat respecte als textos bíblics que ens proclamen el naixement del Fill únic de Déu? Però és que el Nadal cristià és així. La lliçó és ben clara: Quan Déu es fa home ve a trastocar tots els valors del món.
Per contemplar el misteri de Nadal necessitem, sobretot, tenir un cor ben net per assaborir l’anunci del naixement d’un infant, el nostre Salvador, que neix envoltat d’uns signes de debilitat, de pobresa, d’impotència i de humilitat, coses aquestes que el món sempre ha rebutjat i que, en canvi, el Fill de Déu les ha fet seves.
És impossible posar-se davant del pessebre amb fe i sinceritat, pensant el què significa per a nosaltres el fet que Jesús naixés enmig d’una pobresa extrema, i no sentir ànsies de compartir els béns amb els qui no en tenen. Si tants que no coneixen Jesús practiquen en els nostres dies, i de tantes maneres, la virtut de la solidaritat amb gent de les més diverses races, religions i cultures, ¿no ho farem nosaltres, els cristians, els seguidors de Jesús, davant l’exemple que ell ens donà, naixent pobre per enriquir-nos amb la seva pobresa? Nosaltres no podem ser insensibles en un món ple de desigualtats, on la bretxa entre rics i pobres és molt gran i la crisi econòmica que el primer món està patint encara la farà més i més grossa. Nosaltres, els cristians, a més de sentir-nos també ciutadans d’aquest món, tenim l’estímul de la fe i l’exemple de Jesús.
El Nadal és també la festa de tots, perquè Déu estima tothom sense excloure ningú ni tan sols als pecadors, ja que per a ells ha vingut especialment. Llegim a l’evangeli de Lluc: “El Fill de l’home ha vingut a buscar i a salvar tot el que estava perdut” (Lc 19,10). Ara ens toca a nosaltres manifestar aquest amor a tots sense fer discriminacions. ¿Quina és la nostra actitud envers els que estan angoixats pel patiment i la soledat? En tots ells Crist hi està present. No celebrarem bé el nostre Nadal si no estimem als demés, però no de paraula, sinó amb obres.
Quan ens inclinem a besar els peus de la imatge del nen Jesús, que puguem fer-ho amb un cor net, lliure de ressentiments. Déu s’acosta a nosaltres, acostem-nos nosaltres a ell. Déu ens estima, estimem-lo nosaltres en la persona del nostres germans. Ens ha nascut un Salvador, no ens quedem indiferents! Anem a trobar-lo!.
