“Glòria a Déu a dalt del cel i a la terra pau als homes que estima el Senyor”. Encara ressonen en les nostres oïdes les paraules dels àngels quan van anunciar als pastors el naixement del Fill de Déu, quan avui, octava de Nadal i primer dia de l’any civil, l’Església celebra la festa litúrgica de la Maternitat Divina de Maria, o més pròpiament la festa de Santa Maria, Mare de Déu, que és el títol que millor li escau.
El misteri del naixement del Fill de Déu, l’hem d’acollir en el nostre cor com una benedicció per al nou any que avui comencem. Al inici d’un nou any cadascun de nosaltres com a persones, com a comunitat, com a Església, ens desitgem la pau i la benedicció del Senyor, i ho fem amb el desig sincer de que així sigui. Però si al començar quelcom de nou, sempre hi ha incerteses pel que fa al futur, nosaltres, com a creients, podem dir que en el nostre cor hi tenim una certesa molt important: la certesa de que Déu, en la persona de Crist, també farà camí al nostre costat.
Ens ho diu Sant Pau a la segona lectura: “Déu envià el seu Fill, nascut d’una dona….perquè obtinguéssim la condició de fills”, i això Déu ho fa “quan el temps arribà a la seva plenitud”. Vol dir Pau que Déu s’ha servit del nostre temps, doncs l’encarnació es va produir quan la humanitat ja havia arribat a un cert grau de maduresa, quan l’home, lentament, descobria uns valors essencials i, poc a poc, anava adquirint l’experiència d’una relació amb Déu.
Amb un Déu que vol mostrar la seva glòria i la seva majestat, en la humilitat i la petitesa. Segons l’evangeli que acabem d’escoltar, els pastors van de pressa a veure allò que els havia estat anunciat. ¿I què descobreixen? A Maria i Josep amb l’Infant posat en una menjadora. La glòria de Déu anunciada als pastors, sentida i acollida per aquells homes senzills que dormien al ras, se’ls fa visible i real, en aquell infant petit i pobre. Aquell mateix infant que un dia serà posat als peus de Maria, mort però no vençut.
El dia primer de l’any, preguem d’una manera més especial perquè hi hagi pau en el món. La pau és el do messiànic per excel·lència que Jesús ressuscitat ha portat als seus deixebles, és la salvació dels homes i la reconciliació definitiva amb Déu. Però la pau de Crist és també la pau de l’home, rica en valors humans, socials i polítics, que només pot estar fonamentada en els valors de la veritat, de la justícia, de l’amor i de la llibertat.
Déu no ha creat l’home per a la guerra sinó per a la pau i la fraternitat. La pau, però, ha de néixer en el cor de cada u de nosaltres. Més que en l’absència de guerres, la promoció de la pau ha de consistir en la promoció de les relacions de confiança i d’amor entre tots els homes i dones. I no pensem pas que això és només feina dels polítics. Tots tenim, a nivell personal i al nostre abast, una manera senzilla de promoure la pau: Cada vegada que per les nostres accions o actuacions, per les nostres paraules, pels nostres exemples, pel nostre treball, afavorim relacions de confiança i d’amor a nivell de família, a nivell professional, social, polític …., estem promovent la pau.
Tota persona, pel simple fet de ser-ho mereix un respecte, i l’actitud fonamental de respecte a l’altre s’aprèn a casa. Tots hauríem de fer examen de consciència per veure coms ens tractem entre marit i muller, entre pares i fills i quin llenguatge i expressions fem servir quan donem opinions sobre altres persones, quan conduïm en el cotxe o quan estem presenciant un espectacle esportiu. Els infants, a casa, han de descobrir que els altres no són rivals que ens amenacen i que convé destruir, sinó germans que cal respectar i amb els quals hem de col·laborar per fer un món nou, on el diàleg sigui l’únic instrument per resoldre les diferències.
Si ens ho proposem, tots podem treballar per promoure la veritable pau. Si ho fem, es farà realitat en nosaltres aquella benaurança de Jesús: “Feliços els qui treballen per la pau, Déu els anomenarà fills seus”. Aquest començament d’any demanem Déu que ens doni la seva pau. Que ens doni la seva pau i que nosaltres la sapiguem fer arribar a tots els que estan al nostre entorn. Podem fer-ho pregant i desitjant-ho amb aquelles paraules que hem escoltat a la primera lectura: “Que el Senyor et beneeixi i et guardi, que el Senyor et faci veure la claror de la seva mirada, i et doni la pau”.
