La resposta de Jesús a la fe del paralític i dels homes que l’acompanyen, pot semblar desconcertant: ells només esperaven la curació del cos però Jesús va molt més enllà i li diu: “Fill, els teus pecats et queden perdonats”. Amb aquestes paraules, Jesús no vol significar pas que aquell paralític fos particularment un gran pecador, sinó que amb les seves paraules de perdó, al comunicar al paralític la bona notícia de la seva reconciliació amb Déu, vol fer evident que tant el mal físic com el pecat no formen part del projecte inicial del Creador i per això ataca al mal en la seva arrel: el pecat.
Els miracles de Jesús són signes d’una autoritat molt més profunda que no es limita al domini sobre la malaltia física, els seus miracles són signes visibles del perdó dels pecats que restableix als homes l’amistat amb Déu. Jesús s’adapta a la mentalitat popular que veia en la malaltia corporal la conseqüència d’un pecat, però al mateix temps rebutja aquesta manera de pensar. Ell va a l’arrel de tot mal i elimina l’obstacle que s’interposa entre Déu i l’ésser humà.
El Regne de Déu és a prop perquè Déu ha decidit oferir als homes el seu perdó. Ho hem llegit en el text del profeta Isaïes: “Jo sóc el qui esborro les teves faltes per amor a mi mateix, i no em recordaré mai més dels teus pecats”. Crist ha vingut a salvar la humanitat i la curació del paralític de l’evangeli d’avui és un clar exponent de cóm ha de ser l’evangelització, de cóm la paraula predicada s’ha de posar en obra. Però per seguir l’exemple de Jesús, cal que vigilem a no reduir el terme salvació d’una manera exclusiva ni a l’àmbit material i corporal, ni a l’àmbit espiritual.
Voler limitar l’anunci de l’evangeli de Jesucrist al perdó dels pecats, sense implicar-se en el problema de l’alliberament de l’ésser humà en els aspectes corporals, socials o polítics, és no ser fidel a la paraula anunciada per Jesús. Però, igualment, tot intent de voler alliberar la humanitat de les seves alienacions sense tenir en compte l’estructura de pecat que ens envolta, té el perill d’acabar en un fracàs. L’Evangeli és la bona notícia de l’alliberament total de la persona humana.
Acaba l’evangeli d’avui amb les paraules d’admiració d’aquells que van presenciar la curació del paralític: “No havíem vist mai res de semblant”, diuen. És cert, el Senyor va realitzar coses increïbles, i les segueix fent. Les farà en nosaltres si tenim fe, i també nosaltres serem capaços de fer-les si estem identificats amb Ell. Tots coneixem persones paralítiques, espiritualment parlant, que estan desanimades, enfonsades, incapaces de moure`s dels seus plantejaments.
La nostra missió és ajudar-les, amb el nostre testimoni i la nostra pregària, a que s’acostin a Crist, aquell que cura i que salva. On hi hagi un cristià que doni un testimoniatge clar, amb convenciment i decisió de la seva fe, hi haurà la presència guaridora de Crist. Hi haurà evangelització. I on hi hagi evangelització naixerà la necessitat de viure la fe rebuda i de manifestar-la sense por.
