Avui, l’Església, estesa d’orient fins a occident, canta la glòria del Senyor que ha sortit victoriós de les forces del mal i de la mort. Les espècies aromàtiques que portaven les dones ja no serveixen per a res, la pedra ja no tanca el sepulcre i el sepulcre està buit. El cos de Jesús no està on l’havien posat, no se’l pot trobar entre els morts perquè és viu. Crist ha ressuscitat! Aquesta és l’afirmació que des de fa quasi dos mil anys proclama incansablement l’Església. Però no va ser l’església primitiva la que va crear la fe en la resurrecció de Crist, sinó justament a l’inrevés: és la fe en la resurrecció de Crist el que va crear i el que va donar empenta a l’església primitiva.
La resurrecció de Crist no és un retorn a la vida que tenia abans. Això va ser així en el cas de Llàtzer que va reviure per continuar la seva vida anterior i tornar a morir quan fos definitivament la seva hora. Crist, al ressuscitar va encetar una vida totalment nova i gloriosa, i aquest és l’esdeveniment cabdal que dóna sentit a la nostra fe. El sepulcre buit va deixar les dones perplexes i desconcertades. Davant l’evidència de que el cos no hi és, es pregunten ¿què ha passat? La revelació que reben d’aquells dos personatges celestials fa que la fe comenci a néixer en els seus cors quan se’ls hi dona una raó per a creure: se’ls hi diu que “ha ressuscitat” i se’ls hi recorda que el mateix Jesús ja havia predit que al tercer dia ressuscitaria. Aquelles dones, amb el seu instint maternal, són capaces d’acollir amb joia la meravellosa revelació d’un sepulcre que es converteix en bressol: en bressol de la fe.
Però ni el sepulcre buit, ni el testimoni de les dones és suficient per fer néixer la fe en els apòstols: “aquesta història els semblà una quimera, i no se les cregueren”, diu l’evangelista. Els mateixos apòstols, davant el que constaten amb els propis ulls són tant difícils d’evangelitzar com qualsevol altre persona, i prenen per boges aquelles dones que han acollit la revelació i han rebut la primícia d’anunciar que Jesús ha ressuscitat. Els deixebles, al igual que nosaltres, solament son capaços de mirar dins les coordenades del nostre temps i del nostre espai. És necessari que l’Esperit ens alliberi la mirada per poder anar més enllà i obrir-nos al món nou de la resurrecció. Aquesta mirada oberta és la fe, i la fe, es fonamenta en la Paraula de Déu.
En la Pasqua no només celebrem la victòria de Jesucrist sobre les forces del mal, el sofriment i la mort, sinó que celebrem també la vida nova que hem rebut tots els batejats. Com ha dit el Papa Benet XVI: “Pel Baptisme, el Senyor entra a la nostra vida per la porta del nostre cor. Nosaltres ja no som un al costat de l’altre, doncs el Senyor travessa totes aquestes portes- és a dir, tots els nostres cors -. Aquesta és la realitat del baptisme. Ell, el Ressuscitat ve a nosaltres i uneix la seva vida a la nostra, introduint-nos en el foc viu del seu amor. Amb Crist som tots una sola persona!” Per això, la solemnitat de la Pasqua és, també, la nostra festa. La festa de la transformació radical que es va realitzar en nosaltres al ser incorporats a la vida de Crist. La llum de Crist ressuscitat ens ha de fer entendre que la vida té sentit i que cap sofriment humà és definitiu. La nostra missió com a cristians és donar testimoni del Crist ressuscitat enmig del món en que vivim, un món que, amb tota la seva riquesa humana està ple de mancances i ambigüitats.
Els cristians podem aportar molt a la nostra societat, i no només en el terreny d’això que anomenem valors humans. Podem aportar-hi també la nostra visió transcendent de la persona humana, que està cridada al diàleg amb Déu i no pas a viure d’esquena a Déu com moltes vegades se’ns vol fer creure. Recolzats en la fe pasqual i il·luminats per l’Evangeli, estem cridats a interpretar els signes dels temps, les llavors d’evangeli que hi ha en el nostre món, perquè hi són. La victòria pasqual de Jesús ens ha d’encoratjar perquè ens fa veure que Ell treballa victoriós al nostre costat. Tant de bo que aquesta fe en la resurrecció de Crist i en la nostra pròpia resurrecció sigui llum capaç d’il·luminar totes les persones que ens envolten. Que així sigui. Us desitjo una molt Bona Pasqua.
