Després de l’experiència que havien viscut els apòstols, al veure com el seu Mestre i Senyor moria clavat en una creu, abandonat de tothom, fins i tot, aparentment també de Déu, mal podrien haver donat testimoni de la resurrecció de Crist si no n’haguessin estat fermament convençuts. Per això Jesús ressuscitat s’apareix repetidament a apòstols i deixebles per desvetllar o enfortir la seva fe. Això ho fa de diverses maneres, però totes les seves aparicions tenen un comú denominador: generen un clima de pau i d’alegria que desfà el sentiment de por que s’havia apoderat dels seus seguidors.
Si seguim la narració de Joan, quan Jesús penetra on estaven tancats els deixebles, els hi diu que els envia com el Pare l’havia enviat a Ell, és a dir, els encomana formalment la missió d’evangelitzar, i els hi dóna l’Esperit Sant, amb la facultat de perdonar els pecats. Un acte, aquest, que després l’Església reconegué com la institució del sagrament del perdó.
L’evangeli no fa cap comentari sobre la fe dels apòstols després d’aquesta primera aparició de Jesús, però dóna a entendre que aquests cregueren en la resurrecció del seu Mestre. El problema el tingué l’apòstol Tomàs que precisament no hi era en aquell primer diumenge. Tomàs no solament no cregué la narració dels seus companys, sinó que fent gala d’un positivisme digne dels nostres dies, afirma que si no veu i no toca ell no creu.
La dificultat a creure que tingué Tomàs, sempre ha estat actual. Però potser ho és més ara en el nostre temps: si no veig, si no tinc evidències, no puc creure. El fet que Tomàs tingués dubtes, pot ser estimulant per a nosaltres. A tots ens ve la temptació de demanar proves a Déu de que realment està al nostre costat, ens agradaria veure-li la cara, i tenir constància de la seva existència. Tots podem tenir dubtes i moments de crisi en la fe: o bé perquè sens sembla que Déu s’ha eclipsat de la nostra vida, o perquè se’ns han acumulat les desgràcies i això ens fa dubtar de l’amor de Déu. Tenir fe no és creure només que Déu existeix, és creure que Déu ens estima
S’ha de reconèixer que les paraules d’incredulitat de Tomàs tenen la seva lògica, doncs el nostre enteniment necessita un mínim de llum per poder fer una afirmació raonable. Però també és cert que ho podem plantejar a la inversa: “si no ho vull creure, no ho veuré mai”. I es que quan més ens decidim a endinsar-nos en el món de la fe, més claredat i més facilitat tindrem per a considerar que són raonables les veritats de la fe. És a dir que no són absurdes.
L’evangeli no diu que Tomàs fes la prova que Jesús li va invitar a fer. Només diu que quan Jesús amb una gran delicadesa li va dir: “No siguis tan incrèdul. Sigues creient”, Tomàs contestà “Senyor meu i Déu meu”. El pas del dubte a la fe viscut per sant Tomàs, ens ha merescut una nova benaurança de part de Jesús: “Feliços els qui creuran sense haver vist”. Unes paraules que no les hem d’interpretar pas com un elogi a la credulitat superficial i menys encara a la superstició, sinó com una invitació joiosa a acollir el testimoni dels altres creients de l’Església i fer-lo nostre.
Cal tenir present que, gràcies a l’acció de l’Esperit que el Crist ressuscitat va comunicar als deixebles, la presència de Jesús, invisible però real, perdura en l’Església i se’ns comunica a través dels sagraments. Aquesta realitat és, a la vegada una joia i un repte per els cristians. Una joia perquè sabem que Crist està sempre al nostre costat, i un repte perquè bona part de la credibilitat de que això és així depèn de la nostra manera de viure, és a dir, de la coherència entre el que diem que creiem i el com ho vivim.
Així era en la primera comunitat cristiana, hem llegit al llibre dels Fets. La nostra fe en Crist ressuscitat ens ha de fer conscients de la missió que se’ns ha encomanat. Una missió de pau i de reconciliació. Una missió que hem de procurar que es concreti en la construcció d’una societat més justa, més humana i més rica en valors transcendentals. És oportú en aquests moments de crisi que afecta majorment als més desafavorits, recordar unes paraules que Sant Agustí va dir ja fa uns quants anys: “El cristià que dóna un tros de pa al que passa fam, realitza una obra de misericòrdia; però el qui la fa innecessària, i suprimeix las causes que donen origen a la injustícia lluita de manera molt més eficaç pel triomf pasqual”. No hem oblidar mai la nostra responsabilitat!
