Celebrem avui la festa de l’Ascensió del Senyor encara que, de fet, Jesús va pujar al cel i es va asseure a la dreta del Pare el mateix dia de la seva resurrecció. En aquell mateix moment ja va ser glorificat i va passar a posseir la mateixa glòria de Déu Pare, que això és el que vol dir Sant Pau quan fa servir l’expressió de “Seure a la dreta del pare”.
Després de ressuscitar, Jesús es fa visible als apòstols i als deixebles per a confirmar-los en la fe, i enfortir-los perquè puguin donar testimoni de que realment ha ressuscitat. Una de les característiques de les aparicions de Jesús ressuscitat és la seva suprema sobirania: Jesús apareix i desapareix de sobte quan ell vol, és ell qui escull el lloc i el moment. Ens trobem, doncs, davant una doble identitat de Jesús, la històrica del Jesús que conegueren els apòstols en carn mortal i la del Jesús ressuscitat, amb una vida nova, amb una presència nova que solament podia ser reconeguda per la fe.
Però aquesta doble identitat de Jesús no indica una doble personalitat. Abans de la seva Passió i Mort, la identitat divina de Jesús estava amagada per la carn que havia assumit en l’Encarnació. Ara, després de la resurrecció, és la divinitat de Jesús la que es trasllueix a través del seu cos glorificat, el cos espiritual que dirà St. Pau.
El Jesús Ressuscitat que amb cos glorificat va pujar al cel i que seu a la dreta de Déu Pare, físicament ja no és visible entre nosaltres, però segons la seva promesa està entre nosaltres i ens ha encomanat la missió de fer-lo visible, millor dit: de fer-lo creïble en el nostre món. Aquesta és la missió de l’Església convocada i animada pel qui és el do del Pare i del Fill, és a dir l’Esperit Sant que té per missió edificar el cos de Crist. Un cos que està sempre en tensió perquè vol arribar allà on ha arribat el Cap.
Això és justament el que hem demanat en l’oració col·lecta del començament de la missa quan hem dit, adreçant-nos a Déu Pare: “l’Ascensió de Crist, el vostre Fill, és també la nostra elevació, i a la glòria on ha arribat el Cap també el cos té l’esperança d’arribar-hi”.
Però no ens podem quedar bocabadats i inactius mirant al cel, Jesús ens ha dit: “Aneu per tot el món i prediqueu la Bona Nova de l’Evangeli”, no ens ha dit pas “espereu a que vinguin”, hem de ser conscients de la missió que tenim i de la nostra realitat profunda. Adonem-nos que Déu actua en nosaltres d’una manera misteriosa que no poden captar. Adonem-nos que Crist no ha pujat al cel per abandonar-nos sinó que, tot i ser a la dreta de Déu, continua present entre nosaltres. No l’hem de buscar en la llunyania sinó a l’interior de nosaltres mateixos, en la intimitat del nostre jo més profund.
Avui l’Església celebra la Jornada de les Comunicacions Socials, i per això és adient recordar avui el què diu el Compendi de la Doctrina Social de l’Església referint-se als mitjans de comunicació: “Els mitjans de comunicació social s’han de fer servir per edificar i sostenir la comunitat humana, en els diversos sectors, econòmic, polític, cultural, educatiu i religiós”. I afegeix que “la societat té dret a una informació fonamentada en la veritat, la llibertat, la justícia i la solidaritat”. Així, l’actual sistema informatiu hauria de contribuir a fer que la persona sigui realment millor, és a dir, més madura espiritualment, més conscient de la seva dignitat humana, més responsable i oberta als altres, especialment els més febles. És realment així avui en dia en que pràcticament no existeixen barreres tecnològiques per a la comunicació?
Com ens exhorta Sant Pau en la seva carta als efessis, demanem que Déu ens concedeixi els dons espirituals d’una comprensió profunda de la seva revelació, així coneixerem la veritat, el Senyor il·luminarà la mirada interior del nostre cor i amb la seva gràcia serem capaços de fer-lo present enmig del nostre món.
