Avui fa cinquanta dies celebràvem amb goig i amb agraïment la Pasqua de resurrecció. Precisament l’evangeli que acabem d’escoltar ens ha traslladat al dia de Pasqua, al primer diumenge, i ens ha fet reviure la manifestació de Jesús ressuscitat als deixebles i el do de l’Esperit Sant, enviat des del Pare, com a plenitud del fruit Pasqual.
Però aquest Esperit que va davallar sobre els deixebles i que com un cop de vent els llençà a predicar la Bona Nova, aquest mateix Esperit no va ser un do exclusiu per aquells primers deixebles, aquest mateix Esperit continua actuant avui en dia. Tal com ens ha dit Sant Pau en la segona lectura, “tots nosaltres…..hem estat batejats en un sol Esperit”. El do de l’Esperit és a favor de tots els batejats, un do que ens ha estat donat sense les manifestacions extraordinàries de la ventada impetuosa i de les llengües de foc, però amb la mateixa presència de l’Esperit que davallà sobre els deixebles.
A causa de la feblesa humana i de la duresa del nostre cor, l’acció de l’Esperit en nosaltres no s’ha pogut desplegar plenament. Però Déu que respecta la nostra llibertat i coneix la lentitud de la nostra transformació interior, ens concedeix cada any el do de celebrar aquesta solemnitat de la Pentecosta perquè puguem demanar amb fe que l’Esperit Sant actuï en nosaltres i ens ajudi a obrir-nos dòcilment a la seva acció transformadora fent un bon ús de la nostra llibertat.
L’esperit d’una persona és aquell estil propi de cada un de nosaltres que ens porta a actuar d’una determinada manera davant els esdeveniments que sorgeixen al llarg de la nostra vida. Moltes vegades, referint-nos a una persona diem que té un esperit de col·laboració, que té un esperit lluitador o de superació, aquestes són característiques que tenen conseqüències en la vida d’una persona. No actua de la mateixa manera el qui té un esperit de servei que el qui té un esperit egoista, prou que ho sabem.
Tanmateix, els cristians ens hauríem de distingir per un estil de vida propi: el de Crist, el que ell va viure, aquell estil de vida que és resultat de deixar-nos conduir per l’Esperit Sant que portem dins. Els cristians som cridats a configurar una nova cultura en la qual els valors de l’Evangeli siguin aquells referents per a una societat on la persona física s’oblidi de viure només per a si mateixa i comenci a viure per els altres i per a Déu i així, poc a poc, comenci a desaparèixer la injustícia, l’odi, la intolerància i la violència.
És un fet que l’Esperit continua actuant en el nostre món, és l’alè de Déu que refresca, oxigena i dóna vida. Però aquest Esperit de vida i de llibertat no és cec sinó que impulsa en una direcció concreta: cap a la realització del Regne de Déu. L’Esperit genera vida i comunió, és el que fa néixer a Jesús de Maria Verge, és el que ungeix a Jesús de Natzaret en el baptisme i el transforma en vivificador de la humanitat al ressuscitar-lo d’entre els morts. En l’episodi que hem llegit avui del llibre dels Fets dels Apòstols, el fet que tots s’entenguessin enmig d’aquella varietat de llengües revela que l’Esperit Sant és un esperit de comunió i d’unitat, que no vol dir d’uniformitat perquè l’Esperit de Déu respecte la varietat humana.
La manifestació del Fill es concreta en les paraules i les obres de Jesús de Natzaret. La manifestació de l’Esperit no és identificable en cap lloc ni en cap moment, però actua en les persones i en els esdeveniments, i cal saber-la discernir a través dels signes dels temps. L’Esperit fa comprensible la Paraula de Déu, el seu missatge no és diferent del de Jesús, sinó que l’actualitza i el dinamitza en cada moment de la Història. L’Esperit suscita iniciatives i vocacions a la vida religiosa, s’anticipa en iniciatives missioneres, impulsa l’ecumenisme, actua en altres comunitats cristianes i d’una forma misteriosa es fa present en la història de la humanitat. És l’Esperit d’amor que omple l’univers.
En l’oració col·lecta del començament de la missa hem dit a Déu Pare: “vesseu arreu de la terra els dons de l’Esperit Sant, i repetiu en els cors dels qui creuen en vós allò que la vostra bondat divina va obrar als mateixos inicis de la predicació de l’Evangeli”. Els primers deixebles van necessitar l’Esperit per començar a anunciar la Bona Notícia, nosaltres també el necessitem per continuar aquesta missió en el nostre món i en el nostre ambient. Avui és un bon dia per demanar la plena efusió de l’Esperit, deixem-lo que actuï en nosaltres!
