Normalment, l’Església commemora les festes dels sants el dia de la seva mort en la mesura que coneixem la data exacta, perquè és el dia que aquella persona neix a una nova vida. Però només de tres persones celebrem el seu naixement: Jesús, la Mare de Déu i Sant Joan Baptista tot i que de Sant Joan també commemorem la seva mort el dia 29 d’agost. La data del naixement de Sant Joan està calculada sis mesos abans del naixement de Jesús i tres mesos després de l’Anunciació a Maria.
La tradició de celebrar la festa del naixement de Sant Joan és molt antiga. Ja Sant Agustí en parla en un dels seus sermons i diu que Joan Baptista és com una frontera entre l’Antic Testament i el Nou, que com a representant del primer neix de dos ancians i com a representant del segon és declarat profeta quan encara està a les entranyes de la mare. Déu va irrompre una vegada més en la història del poble d’Israel i Joan es converteix en el precursor de Crist abans de veure Crist.
També avui en dia i sempre, Déu continua irrompent en la nostra vida. Tots estem cridats a una missió i Déu surt al nostre encontre per iniciar amb nosaltres una història d’amor que es materialitza quan escoltem la seva Paraula i l’acollim en el nostre cor. Moltes vegades la nostra resposta pot no ser immediata, pot passar també que la seva crida, de moment, ens passi desapercebuda, però més tard quan ens n’adonem podem fer nostres les paraules del salm que hem resat avui: “Us dono gràcies Senyor…..Heu penetrat els meus secrets, Senyor, i hem coneixeu…. m’heu teixit en les entranyes de la mare…. és meravellosa la vostra obra”.
Amb el pas dels anys, el creient aprèn a discernir en la seva pròpia vida els signes de l’acció de Déu. En algunes persones, aquesta crida té una intensitat especial i va lligada al compliment d’una missió important. És el cas de Joan Baptista a qui l’Antic Testament anomena “Profeta de l’Altíssim” i el mateix Jesús el considera fins i tot “més que un profeta”, perquè estava destinat a preparar els camins del Senyor i anunciar al poble la salvació de Déu a través del perdó i de la pau.
Amb tot, per més que en un primer moment la crida sigui clara, la realització de la missió exigeix per part del profeta una actitud d’espera obedient i una gran confiança en les maneres de fer de Déu, que acostumen a ser desconcertants. Veiem si més no el cas de Joan Baptista. Quina sensació deuria experimentar Joan quan veu que Jesús se li acosta a rebre el baptisme, allà al Jordà, com si fos un pecador més? O més tard, quan des de la presó, li fa arribar la pregunta de si era Ell el qui havia de venir o n’havien d’esperar un altre? No ho podem pas saber-ho. Però sí podem intuir què és el que Joan sabia de cert quan li pregunten si ell és el Messies i contesta: “Jo no sóc pas el Messies, sinó que he estat enviat davant d’Ell” i en una altre ocasió al veure Jesús diu: “Mireu l’anyell de Déu, el qui treu el pecat del món”.
És Déu qui escull els seus profetes. També a nosaltres Déu ens ha escollit. Com a cristians som persones que en aquest món tenim la missió no només de ser fidels a Déu sinó de donar-lo a conèixer als nostres germans, essent testimonis amb el nostre capteniment de l’amor que Déu ens té. Al començar la missa hem demanat Déu que ens concedís la gràcia de l’alegria espiritual, demanem, doncs ara, que siguem capaços de saber encomanar, de saber transmetre, aquesta alegria que és una gràcia de Déu.
