Perquè no tinguem cap dubte que el pastor del poble de Déu és el Senyor, com a resposta del salm hem repetit una i altre vegada: “El Senyor és el meu pastor” i, a més, hi hem afegit l’expressió de la nostra seguretat: amb ell, ”no em manca res”. Aquesta és la fe que proclamem i que celebrem els que estem aquí reunits, en nom del Senyor, formant Església. Celebrem la nostra fe en Jesucrist que, pròpiament parlant, és l’únic pastor de l’Església perquè ell és el Pastor en plenitud.
Jeremies, en nom de Déu, acusa i condemna els reis i responsables del poble i condemna als qui tenen autoritat, del tipus que sigui, i que fan mal i dispersen al poble senzill, al poble de Déu. “Jo mateix – diu l’oracle del Senyor – les recolliré de tots els països…i les faré retornar als seus prats”. Aquest “ jo mateix” s’ha complert del tot i per sempre en Jesucrist. Ell és el rebrot legítim que farà regnar la justícia i el bé. Ell és el Bon Pastor, és Déu mateix entre nosaltres, que no ve com a rei poderós sinó com a servidor senzill que no té ni temps de menjar.
Quan Jesús desembarcà, llegíem a l’evangeli, “veié una gran gentada i se’n compadí, perquè eren com ovelles sense pastor. I es posà a instruir-los llargament”. Jesús compadint-se d’aquella multitud, és el signe de l’actitud de Déu davant tota la humanitat. “Jo mateix les conduiré” i Jesús ho fa parlant-nos d’un Déu que ens estima com a fills; ho fa parlant-nos de la vida, de l’amor, de l’esperança….. i ho fa perquè la gent escolti la seva Paraula i així aprengui quina és l’autentica veritat i quina és la vertadera vida.
Homes i dones, infants i joves, tenim actituds que són força paradoxals. Per una banda rebutgem com si es tractés d’una esclavitud, l’adhesió a la veritat revelada. Però, en canvi, estem disposats a fer-nos servidors del mite de torn. Sentim com una opressió l’obediència a l’autoritat, però fàcilment ens fem súbdits del líder de moda i, a vegades, ho fem d’una manera que quasi podríem qualificar de servil. Reivindiquem la llibertat individual, però no ens sentim prou satisfets si no aconseguim viure formant part d’un determinat grup o colla.
Aquestes actituds són pròpies de la naturalesa humana. Però cal tenir criteri per a no convertir-nos en l’objecte de manipulacions interessades; cal saber discernir per no sotmetre’ns al desig de poder personal d’algú o d’alguns; hem de tenir present que el veritable exercici del poder és servei i que el qui vol ser autèntic guia pels demés ha d’estar disposat a donar-ho tot pels altres. Aquesta és la característica de l’autèntic líder, és la característica del Bon Pastor.
El fragment de la carta als Efesis que hem llegit resumeix l’obra salvadora de Jesucrist: la seva mort ha permès apropar-se a Déu els qui n’estaven allunyats: “De dos pobles n’ha fet un de sol…ha destruït la barrera que els separava….. ha creat una nova humanitat centrada en Ell”.
Aquesta és l’obra de Jesucrist. Malauradament, però, a l’obra de Jesucrist, moltes vegades, s’hi enfronta la nostra obra, que pot estar contaminada pel pecat estructural que existeix en el món i pel nostre propi pecat personal. És la lluita entre el bé i el mal que només podem superar mitjançant un procés constant de conversió que ens porti a assimilar i a practicar l’Evangeli.
El qui ens centra, ens uneix, i dóna sentit a la nostra vida és Jesucrist. Per ell, “uns i altres – sense distinció ni de raça ni d’origen – tenim entrada al Pare guiats per un sol Esperit”. Crist, amb el seu missatge d’amor i de perdó, ha portat la pau a tots els qui el vulguin acollir. Però tots tenim experiència de fins a on poden arribar la violència, el menyspreu i l’odi de l’ésser humà que impedeixen que homes i dones visquem realment com a germans. La fe cristiana ens diu que aquestes barreres poden ser destruïdes. Jesús ho ha fet, amb la seva Paraula, el seu esperit d’amor i de perdó, i amb la seva mort en creu, donant-se ell mateix al Pare, va obrir l’únic camí cap ala Pau. Amb la seva gràcia també ho podem fer nosaltres, i els que ens anomenem cristians hem de donar el primer pas.
