La nostra vida no sempre és fàcil, hi ha moments en que ens sentim incompresos, decebuts, desanimats i amb ganes de tirar la tovallola. No és estrany escoltar l’expressió: “Prou, ja no puc més!”. L’experiència que va patir el profeta Elies, és típica de la condició humana davant les dificultats. Elies arriba a demanar Déu que li tregui la vida. De moment Déu no se li fa present, ni l’allibera de la seva missió com Elies demanava, però no l’abandona i li dóna forces per dur-la a terme. Tampoc ens abandona a nosaltres, potser no ens solucionarà els problemes de la forma que més ens agradaria, però sí que ens farà sentir que ens estima i que està al nostre costat. El qui se sent estimat i comprés, sempre troba forces per seguir lluitant. A nosaltres Jesús també ens ofereix un aliment per seguir endavant, un pa que dóna força i que dóna vida.
Les paraules de Jesús afirmant “jo sóc el pa baixat del cel” per força havien de desconcertar als que l’escoltaven i coneixien qui era la seva família. Si hagués afirmat simplement que ell era el pa de vida, es podria interpretar com una manera de parlar més o menys al·legòrica, però això de que el fill de Josep, el fill del fuster, ara deia que havia “baixat del cel”, no era fàcil d’entendre i es negaven acceptar-ho. Aquesta és la reacció típica de tots els temps davant el problema de la fe: a l’ésser humà no li agrada que se li parli de coses inabastables només perquè les anuncia un que diu que ha baixat del cel.
Els oients de Jesús es rebel·laren contra les seves paraules. També son molts els qui avui dia es rebel·len contra la fe, perquè sentint-se autosuficients i orgullosos de la pròpia saviesa, es tanquen a tota revelació en el terreny de la fe. L’ésser humà té un afany de cercar la veritat i arribar a comprendre-la pel seu propi esforç. Era natural que els jueus oferissin resistència a les paraules de Jesús de Natzaret. De totes maneres conciliar l’origen humà amb el vertader origen diví de Jesús, només es pot assolir mitjançant el do de la fe. Diu Jesús que “ningú no pot venir a mi – és a dir, ningú no pot tenir fe en mi – si no l’atreu el Pare que m’ha enviat”, una frase de Jesús en la que no hi hem de veure pas cap mena de determinisme fatalista ni tampoc el caprici de Déu d’atorgar la gràcia de la fe a uns si i altres no. Déu no atreu a l’ésser humà per la força, Déu no força a creure a ningú.
Tenir fe, no vol dir tenir credulitat sinó justament a l’inrevés. Si la fe fos deguda a l’evidència d’uns fets espectaculars ja no seria fe, perquè no seria lliure. L’acte de fe tampoc pot ser un acte purament racional, com ho és, per exemple, el nostre assentiment a la demostració d’un teorema físic o matemàtic. Però, en canvi, la fe sí que ha de ser un acte raonable, ja que una veritat de fe mai pot ser contrària a la raó. Un altre tema molt diferent és que la nostra intel·ligència, que és limitada, la pugui entendre. Però pel sol fet que una cosa no la puguem entendre, no té perquè ser necessàriament impossible o absurda. En el camp de la ciència també ens trobem amb situacions semblants.
Jesús es troba testimoniat en les Escriptures. I les Escriptures, a través de les Paraules de Jesús i el testimoni dels que van donar la seva vida afirmant que després de mort Jesús va ressuscitar, obre, a tothom que lliurament ho vulgui acollir, el camí que porta cap a Déu. Però tampoc podem reduir la fe només a un sentiment o a una emoció privats de tot fonament crític: aquesta fe no seria la cristiana. La fe cristiana exigeix una adhesió raonable i responsable al que Déu ens ha revelat a través de la persona de Jesucrist
El text evangèlic que hem llegit avui acaba amb unes paraules de Jesús que al·ludeixen clarament a l’Eucaristia: “Jo sóc el pa viu baixat del cel. Qui menja aquest pa viurà per sempre. Més encara: el pa que jo donaré és la meva carn perquè doni vida al món”. Aquí l’evangelista Joan fa servir la paraula carn, és la mateixa paraula que fa servir al començament del seu evangeli quan diu que “ El Verb es va fer carn”, per indicar que Déu va assumir tota la feblesa humana. Per això molts teòlegs diuen que “l’Eucaristia és una Encarnació continuada”. És a dir, que cada vegada que celebrem l’Eucaristia, d’alguna manera es repeteix misteriosament l’encarnació del Fill de Déu. Aquest pa és el memorial d’una història d’amor infinit, l’amor de Déu a la humanitat, que ens invita i ens dóna força per a seguir el nostre camí, estimant i perdonant com Sant Pau ens ha dit que hem de fer.
