El passatge evangèlic que hem llegit avui, és molt indicat per il·lustrar com ha de ser la nostra vida com a cristians. És evident que els apòstols que seguien Jesús estaven plens de bona voluntat, plens de zel i d’interès per la seva causa però això no treu que, a vegades, mostressin alguns trets de sectarisme o partidisme. La resposta de Jesús a la observació que li fa Joan no pot ser més desinteressada i assenyada: “Deixeu-lo fer. Ningú que faci miracles en nom meu, no podrà després malparlar de mi. Qui no és contra nosaltres, és amb nosaltres”.
Què vol dir Jesús?, que el que realment important és que es faci el bé, sigui qui sigui el qui ho faci. En la qüestió de fer el bé no hi ha d’haver partidismes ni sectarismes. Però aquesta actitud, que hauria de ser la pròpia de tot deixeble de Crist, no és fàcil. A la primera lectura hem vist com Moisès es troba també davant d’una actitud partidista. Una actitud que també l’apòstol Pau va trobar en les primeres comunitats. I malgrat els ensenyaments de Jesús i del mateix Pau, en els cristians de tots els temps sempre han aparegut actituds semblants que s’han materialitzat en capelletes, rivalitats, sectarismes i fanatismes.
L’únic que té el monopoli de fer el Bé és Déu, i Déu, a través de Jesucrist l’ha entregat a tota la humanitat. Quan una persona o alguna comunitat està convençuda que té el monopoli del bé, no és lluny de creure’s dipositària exclusiva de la veritat, i tard o d’hora, el seu orgull el portarà a menysprear als altres perquè pensa que, si no es fan de la seva colla, si no ho fan tot tal i com ho fan ells no estan en el bon camí. Només l’humil pot entendre que Déu actua a través d’infinites mediacions personals i institucionals, i que hi ha moltes persones que, tenint-ne consciència o no, es deixen portar per l’Esperit i són instruments de Déu, perquè Déu és infinitament més gran que l’home i l’Esperit Sant és capaç de superar totes les barreres que nosaltres ens fabriquem.
Però l’evangeli d’avui té una segona part, en la que Jesús fa servir unes expressions molt radicals, que poques vegades utilitza, i que van adreçades a aquell que allunyi als demés del seguiment de Jesús. Una de les coses que més aparten de la fe és veure la insensibilitat d’aquells que es manifesten cristians, davant les necessitats dels pobres.
Sant Jaume ens ho ha dit molt clar a la segona lectura, i les seves paraules no s’adrecen solament a les grans fortunes. Són unes paraules que ens afecten a tots i que ens han de motivar a compartir els béns que Déu ha posat a les nostres mans perquè en fem un bon ús, ja que tenen una funció social a complir. Hem de ser conscients que estem vivint en un país que pertany a l’àmbit dels països que podem anomenar rics, encara que en aquest moment estem passant per una situació que potser fa que ens hem de considerar pobres entre els rics, però això no ens estalvia que ens hàgim de preocupar per les actituds poc solidàries de la nostra societat, dels nostres governants i de nosaltres mateixos, ja que tot i que ens considerem deixebles de Jesús, no sempre som prou servidors del bé comú en un món globalitzat.
Hi ha qui té escrúpols de segons quina manera es rep el pa de l’Eucaristia i, en canvi, potser no es mira amb la mateixa finor les exigències de la justícia social. No és possible tractar degudament el cos eucarístic de Crist si es tracta amb deshonor i amb injustícia els membres necessitats del cos místic de Crist que són els nostres germans. Déu, gràcies al misteri de l’Encarnació, al assumir la naturalesa humana en la persona de Jesucrist, ha ratificat la vertadera naturalesa de l’ésser humà: ser imatge i semblança del seu Creador.
Les imatges que fa servir Jesús de treure’s l’ull o de tallar-se la ma, és clar que no s’han de prendre al peu de la lletra, però si Jesús les fa servir és perquè ens adonem que, moltes vegades, per ser fidels al seu evangeli ens caldrà trencar amb hàbits i actituds que estan molt arrelats en la pròpia naturalesa humana i que no són gens fàcils de treure. No tinguem por de buidar el nostre cor de coses materials, perquè, només fent-ho així serem capaços d’acollir l’Esperit de Déu dins el nostre cor.
