Aquest fragment de l’evangeli de Marc que acabem d’escoltar és, possiblement, el que ens presenta amb més radicalitat la postura de Jesús davant les riqueses. És un text que, quasi paraula per paraula el trobem també als evangelis de Mateu i de Lluc. Això ens hauria de donar a entendre la importància que Jesús dóna a aquesta qüestió. Pensem, per exemple, que del tema de la sexualitat Jesús quasi mai en parla d’una manera directa, en canvi, de la riquesa i de la pobresa, i d’estimar al pròxim en parla moltes vegades i de manera molt clara i contundent.
El tema de la pobresa és un dels predilectes de Jesús i, ens agradi o no, ho hem de reconèixer així. “¡Que n’és de difícil per els qui tenen riqueses entrar al Regne de Déu!” hem sentit que deia Jesús quan aquell home se’n va anar tot trist perquè Ell li havia demanat que, si volia seguir-lo, vengués tot el que tenia i ho donés als pobres. Si busquem la versió de l’evangeli de Mateu d’aquesta mateixa escena veurem que diu textualment: “Us asseguro que un ric difícilment entrarà al Regne del Cel”. Per a la mentalitat jueva, aquestes eren unes afirmacions sorprenents, doncs consideraven que la prosperitat material era un senyal de que el just estava beneït per Déu.
I per què això? Tan dolentes són les riqueses? No es tracte de si són bones o són dolentes, però la realitat és que, com a mínim, les riqueses poden ser un obstacle, doncs al posar-hi tan fàcilment el cor, es fa més difícil estimar Déu i estimar els germans. Si el nostre cor està ple de l’amor a les riqueses, serà difícil que també hi hagi lloc per l’amor a Déu i al proïsme. I això és vàlid per a tothom, i no pas només pels que són molt rics. Fins i tot els apòstols, que no eren pas uns potentats, es van sentir al·ludits i Pere li recordà Jesús que ells “ho havien deixat tot per seguir-lo”. Poc deurien tenir, però també hi havien posat el seu cor en el poc que tenien.
També hi ha una altre raó que fa que les riqueses puguin ser perilloses, doncs un afany immoderat d’acumular-les pot portar a trepitjar els drets dels altres i faltar així als preceptes de la caritat i de l’amor. Massa sovint en el món dels negocis no hi ha més llei que la de la selva, on domina el més fort, el més astut, el que no respecta ni la llei humana – o te capacitat per burlar-la – ni la llei divina. I això, si ho traslladem al camp de la política econòmica bé sigui entre els estats, bé sigui dins una mateixa societat, és tant o més greu perquè porta a situacions de injustícia, que provenen només de l’afany de posseir i de dominar. Això,bàsicament, és el que ens ha portat a la situació econòmica mundial en la que ens trobem.
En la mesura que ens separem de la doctrina social de l’Església, més ens separem de l’esperit de l’evangeli. No és admissible que els estats apliquin entre ells polítiques econòmiques que porten a que els països rics siguin cada vegada més rics i els països pobres siguin, relativament, cada vegada més pobres donant peu a la corrupció dels seus governants.
Perfecció, pobresa, tresor en el cel, són expressions que no estan en consonància amb la nostra societat de consum, però si fóssim conscients que tot ho hem rebut gratuïtament de Déu, practicaríem la gratuïtat sense esperar contrapartides humanes. Es tracta de fer bon ús del que tenim, sense malgastar-ho, i procurant que produeixi una riquesa que pugui ser compartida, i en puguin participar tots els que contribueixen a crear-la.
Els apòstols van quedar tan sorpresos de les paraules de Jesús, que es preguntaven entre ells: “I així qui es podrà salvar?” La resposta de Jesús ha de ser per nosaltres motiu d’esperança i de llum: “Als homes els és impossible, però a Déu no, perquè Déu ho pot tot”. Déu pot alliberar al ric del seu afany immoderat de riqueses, pot alliberar de la seva obcecació a aquell que identifica la felicitat només amb el tenir molt, i pot també, donar-nos força, lucidesa i iniciatives perquè puguem contribuir a que aquesta societat i aquest món nostres siguin millors.
Recordem, per acabar, les paraules que hem escoltat a la primera lectura:” Vaig pregar Déu que m’enviés l’Esperit de Saviesa,– és a dir, l’Esperit de Déu –… al seu costat tot l’or del món no val ni un gra de sorra….i juntament amb l’Esperit de Saviesa m’han vingut tots els béns“. Que així sigui també per tots nosaltres.
