Les lectures que acabem d’escoltar ens porten un missatge de profund optimisme i d’alegria. La primera lectura del profeta Sofoníes començava amb aquestes paraules: “Crida de goig, aclama, alegrat de tot cor” i més endavant, assenyalant la causa d’aquest goig, diu a Jerusalem, la ciutat que personifica al poble d’Israel: “Tens dintre teu al Senyor, no tinguis por”. I Sant Pau, en la carta als filipencs, ens ha dit: ”Viviu contents en el Senyor, ho repeteixo, viviu contents… perquè el Senyor és a prop…no us inquieteu per a res”.
En un món amb tants mals de cap per a la societat en general i per a cada u de nosaltres en particular, no està gens malament que escoltem aquestes paraules que ens inviten a l’esperança i a l’alegria perquè, precisament, estan fonamentades en la bona notícia del Déu que ha volgut entrar a la nostra història d’una vegada per sempre. Del Déu que, al fer-se un home com nosaltres, ha enaltit la humanitat, ens ha atorgat la condició de fills seus i ens ha mostrat, amb la seva resurrecció, que la mort no te l’última paraula perquè, nosaltres, els cristians no fem memòria d’un fundador difunt sinó d’un vivent que és present enmig nostre.
Però ¿És que, potser, és una utopia aquesta proclama de goig i de joia enmig de la nostra comunitat cristiana? Doncs no, perquè la nostra alegria ha de ser l’alegria que és fruit de l’Esperit. No pas una alegria basada en coses materials, sinó una alegria profunda, arrelada en la fe, que prové de saber que tenim el Senyor a prop nostre i que ens estima, de saber que estem en comunió amb Déu, i de saber que estem en total amistat amb Déu. Perquè ser a prop de Déu consisteix en tenir consciència de que Déu, el Senyor, està content de nosaltres i per això, nosaltres, estem contents en el Senyor.
I no hem de caure pas en l’orgull de pensar que el Senyor està content de nosaltres pel sol fet de que complim la seva llei, no oblidem que també els fariseus complien la llei. El Senyor està content de nosaltres, quan la nostra conducta és el resultat d’haver acceptat amb tot el cor la seva llei i d’haver-la posada en pràctica per amor a Ell i per amor als nostres germans. D’aquesta manera, sí que tindrem veritable alegria i pau d’esperit. Una pau que, com ens ha dit l’apòstol a la segona lectura, sobrepassa la nostra intel·ligència.
Un dels millors testimonis que podem donar els cristians al món – en la nostra família, en el nostre cercle d’amistats, en el treball – és l’alegria, la serenitat i l’esperança que sentim per la nostra proximitat amb Crist, siguin quines siguin les circumstàncies que ens toqui viure. Però per desgràcia són massa els cristians que, per no viure en completa amistat amb Déu, no poden gaudir d’aquesta alegria i d’aquesta pau que prové de l’Esperit, i el que fan és dissimular-ho davant dels altres amb una alegria artificial i intenten fugir de si mateixos buscant refugi en la cultura de la evasió.
Però com que de nosaltres mateixos no ens en podem amagar, quan manca la pau d’esperit no hi pot haver veritable alegria. Aleshores és freqüent que els qui es troben en aquesta situació vulguin despreocupar-se de la seva relació amb Déu, fugin de tota interioritat personal i acabin allunyats de Déu.
Ja hem sentit què responia Joan als que li preguntaven: “què hem de fer?” La seva resposta, resumida i vàlida per a tots, és: caritat, justícia i servei als demés. Servir per amor és la clau de la felicitat per a un mateix i per als altres. És l’alegria que dóna el compartir en lloc d’acaparar. És el goig que dóna oferir en lloc d’imposar.
Hem parlat de la veritable alegria cristiana, però també ens podríem preguntar ¿i els no cristians?, ¿què potser no poden disposar d’alegria i pau d’esperit? És clar que si. Déu vol que tots els homes se salvin, per tant, si són fidels a la seva consciència, podran també viure en alegria i pau d’esperit. Totes les religions tenen per objecte acostar l’home a Déu, i per als homes i dones de bona voluntat, el seguiment de la veu de la seva consciència és el seguiment de la veu de l’Esperit, però la religió cristiana és l’única religió en que és el mateix Déu el qui es revela a la humanitat en la persona del Fill encarnat.
Que tots puguem gaudir aquests dies, i sempre, de la veritable alegria, perquè el Senyor és dins nostre, perquè el Senyor està content de nosaltres! Que vivim sempre contents en el Senyor, com ens demana Sant Pau! Aquest és el millor desig per a tots nosaltres!
