La paraula Epifania vol dir manifestació i, en aquest cas és la manifestació de Jesús com a Messies, Rei i Salvador no només del poble d’Israel, sinó de tota la família humana. És la manifestació de Jesús a tots els pobles de la terra, representats en la persona dels Mags. Ens ho ha dit el profeta Isaïes a la primera lectura: “Els pobles s’acosten a la teva llum, el reis busquen la claror de la teva albada…et portaran or i encens cantant la grandesa del Senyor”. En aquests Mags, representants de religions paganes dels pobles veïns, l’evangeli hi veu les primícies de les nacions que acullen, per l’Encarnació,la Bona Nova de la salvació.
Ho hem resat en el salm: “Tots els pobles, Senyor, us faran homenatge”, i també ens ho ha dit Sant Pau: “Des d’ara, per l’evangeli, tots el pobles, en Jesucrist, tenen part en la mateixa herència, formen un mateix cos i comparteixen la mateixa promesa”. Aquesta festa ens recorda que la salvació de Déu és universal que la nostra Església no es tanca en sí mateixa sinó que l’Epifania del Senyor obre totes les portes d’acollida, del diàleg, de la inculturació de la fe, de l’aprenentatge mutu, de la proximitat, de la complementarietat.
El relat de l’adoració dels Mags, tal com ens el presenta l’evangeli, és, per nosaltres, tota una lliçó que ens convida a cercar Déu amb voluntat de voler-lo trobar. Moltes vegades a la vida passem per situacions de foscor o de desànim, i la mateixa complexitat de la vida ens pot portar a un conflicte d’interessos. És en aquests moments quan fa falta una llum que ens guiï i ens il·lumini per poder decidir. Déu fa brillar aquesta llum en tota persona, però no tothom és capaç de veure-la. I, altres, tot i veient-la no són capaços de seguir-la perquè el seu únic ideal és viure egoistament.
Moltes vegades,la Paraulade Déu, que sempre és viva i eficaç, ens demana d’anar per un altre camí. Com els mags, que una vegada trobat l’Infant Jesús van rebre la notícia que havien de canviar de ruta i anar per un altre camí.
Els mags que cercaren Déu amb voluntat de trobar-lo No es refien d’ells mateixos i ens donen una lliçó de humilitat: La seva saviesa no els impedeix de ser humils al contrari, els ajuda a ser humils. Ells busquen Déu amb un cor sincer i per això es deixen guiar per una llum que ve del cel. La seva ciència és justament el que els hi permet interpretar “els signes dels temps” i així arriben a descobrir Déu en la humilitat de la seva manifestació.
¿Sabem nosaltres reconèixer els signes de la presència o del pla de Déu en el nostre món?. Els cristians no podem viure com si estiguéssim aïllats del món, ens cal tenir una sensibilitat humana i cristiana alhora, davant totes les manifestacions de l’Esperit en el món d’avui. Una sensibilitat que, si tenim ben assumits els valors evangèlics, ens conduirà, igual que els Mags, a trobar Jesús ja en aquesta vida per poder-lo anunciar als altres perquè aquesta é la nostra missió, això mai ho hem d’oblidar, fins que a la fi el puguem trobar en plenitud.
