Amb aquest diumenge acabem el temps litúrgic de Nadal, durant el qual hem celebrat el naixement del Verb Encarnat i la seva manifestació als homes. Avui ens trobem amb un Jesús adult que, després de viure uns trenta anys al poble de Nazaret, un dia que tot el poble es feia batejar, segons diu l’evangelista, “ Jesús també fou batejat” com si fos un pecador més.
Però Jesús, que no té pecat, en aquest moment solemne del Baptisme decideix submergir-se en el nostre món de pecadors, i llavors apareix la manifestació del Pare: “ets el meu Fill, el meu estimat, en tu m’he complagut”, i l’Esperit baixa visiblement per consagrar-lo en la seva missió.
El nostre Baptisme té l’origen en el Baptisme de Jesús i per això no és un simple ritu, i molt menys un simple acte social, és una acció de l’Esperit del Ressuscitat en la nostra vida, és la plena immersió en Crist, és una participació en la seva vida. No sé si sempre som prou conscients del significat que el baptisme cristià té en nosaltres i en els nostres fills i en els nostres néts quan els portem a batejar.
El mateix Joan Baptista ho havia dit: “Jo us batejo només amb aigua, però ve el qui és més poderós que jo, tan poderós que jo no sóc digne ni de deslligar-li el calçat. Ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc”. Aquesta és la gran novetat. Tota la realitat del baptisme que Jesús ofereix als homes es troba continguda d’una manera exemplar i suprema en el seu propi baptisme.
En la narració de l’evangelista Lluc, que és breu però explícita, la intervenció de l’Esperit és el fet més significatiu. En el prefaci de la missa d’avui, s’explica quina és la intenció que es descobreix darrera el fet del Baptisme de Jesús quan diem, adreçant-nos a Déu Pare: ”…per l’Esperit Sant que davallà damunt d’ell…[el món] pot reconèixer que Crist, el vostre servent ha estat ungit i enviat a anunciar la Bona Nova als pobres” És a dir, és en el moment en que Jesús és batejat per Joan quan el Pare consagra al Fill per a la missió a que l’ha destinat, una missió a la que també hi som cridats nosaltres.
A la primera lectura hem llegit unes paraules del profeta Isaïes que es compleixen plenament en la persona de Jesús de Natzaret. Ell mai va apagar la flama que vacil·lava ni va acabar de trencar allò que estava esquerdat, sinó que sempre va fer el possible per recuperar el que semblava que estava perdut. El seu estil no va ser pas el de la violència, sinó el de la misericòrdia. Com hem llegit a la segona lectura en paraules de Pere: “Jesús passà per tot arreu fent el bé i donant la salut als malalts perquè Déu l’havia consagrat ungint-lo amb Esperit i amb poder”.
De tot el fet del baptisme de Jesús, hem de treure’n dues conclusions. La primera pertany al camp de la fe: som cristians els que en la persona de Jesús descobrim l’amor de Déu Pare que l’envia i la força de l’Esperit que actua per mitjà de la seva obra. La segona, és de tipus pràctic: acceptar el Baptisme de Crist significa rebre el seu esperit, l’Esperit que ens fa fills adoptius de Déu i que comporta rebre la seva gràcia, però que també comporta una exigència i una responsabilitat: la de viure com a fills de Déu i amb la finalitat de continuar l’obra de Jesús donant testimoni d’Ell. També nosaltres hem d’anunciar la “Bona Notícia”.
Examinem-nos si som prou conscients d’aquesta filiació i si actuem en conseqüència.
