La Quaresmano és un temps aïllat: està íntimament unit a la Pasqua. Enaquests quaranta dies que hem començat amb la imposició de la cendra, se’ns invita d’una manera més especial a acompanyar Crist en el seu camí, per això, la imposició de la cendra conté una invitació que no podem obviar. ”Converteix-te i creu en l’evangeli”. L’oració col·lecta que hem resat al començar aquesta eucaristia, ens dóna la clau per saber viure i entendre aquest temps que l’Església ens proposa per preparar la Pasqua: Hem demanat Déu, “que la santa Quaresma ens sigui profitosa per a conèixer més i més el misteri de Crist i per a viure’l d’acord amb les seves exigències”.
Se’ns demana una conversió que ha de ser personal i que s’ha de reflectir en tot el que ens envolta. Una conversió que no és pas fàcil perquè la temptació existeix i la injustícia és un fet evident. “Però la celebració d’aquesta Quaresma dins el marc de l’Any de la fe – com diu el papa Benet en el seu missatge quaresmal – ens ofereix una ocasió preciosa per meditar sobre la relació que existeix entre fe i caritat: entre creure en Déu, el Déu de Jesucrist, i l’amor que és el fruit de l’acció de l’Esperit Sant i que ens guia per un camí d’entrega a Déu i als demés”.
Però per això ens hem d’alliberar del nostre impuls egoista, evitant aquest força estranya que moltes vegades ens porta a replegar-nos dins de nosaltres mateixos i ens condueix a voler imposar-nos als altres tot i que som conscients que el nostre procedir noi és just. Això és conseqüència de l’estructura de pecat que ens envolta i que ens porta a actuar contra el manament diví. En ús de la nostra llibertat som temptats a situar-nos en el centre de la nostra existència prescindint de Déu i desplaçant-lo de les nostres vides.
Ens diu l’evangeli d’avui que Jesús, empès per l’Esperit Sant que reposa damunt de ell, després de ser batejat per Joan al riu Jordà, s’endinsà en el desert per així poder intensificar el contacte amb el seu Pare del cel. El relat de les temptacions de Jesús, no és una paràbola ni és un fet aïllat que té lloc al començament de la seva vida, com pot semblar a primera vista, si fem una interpretació literalista del text evangèlic.
Les tres temptacions representen a la perfecció els mals contra els quals va venir a lluitar Jesús. Jesús per dur a terme la missió salvífica que el Pare li ha confiat, ha escollit un camí de pobresa, de humilitat i de servei fins a donar la vida pels demés. És un camí molt diferent dels que pretenen que el voler de Déu s’adapti als capricis dels homes. Però el temptador li suggereix un camí més fàcil: el de la vida còmoda, el del poder polític i el de l’èxit espectacular. Un camí, aquest últim, que certament està més d’acord amb les expectatives humanes.
Caure en la temptació d’abusar de la pròpia condició, del poder i del prestigi porta a la injustícia social i a la corrupció. Jesús no fa servir les persones pel seu propi profit, es dedica als altres pel bé d’ells mateixos. La temptació de les riqueses, les ofertes enganyoses que se’ns fan de diner fàcil, d’aparença i de poder poden enganyar a una persona, evidentment, però també poden enganyar a una societat sencera amb promeses d’una felicitat que no arribarà mai.
Justícia, en el seu sentit clàssic és donar a cadascú el que li correspon, però pels qui volen correspondre a l’Amor que Déu els té, agafa un sentit molt diferent: és el sentit de la gratuïtat i de l’amor que els porta – com diu el mateix papa Benet – “a contribuir a la formació de societats més justes on tots rebin el necessari per viure segons la seva pròpia dignitat humana, i on la justícia sigui vivificada per l’amor “.
Esforcem-nos per fer esperançats el nostre itinerari quaresmal cap a la Pasqua.SantPau a la segona lectura ens ha dit: ”Tens la paraula molt a prop teu; la tens als llavis i al cor. Aquesta paraula és la fe que proclamem….. perquè la fe que ens fa justos la portem al cor, i la professió de fe que ens duu a la salvació la tenim als llavis”. Es tracta doncs de convertir-nos a Jesús que ha ressuscitat de entre els morts i acollir-lo amb tot el cor posant-lo al centre de la nostra vida. D’aquí ens vindrà la força que ens ha d’ajudar a vèncer qualsevol temptació i tota injustícia personal i social.
