La passada nit ens hem omplert de la força de la Paraula de Déu i ens hem unit a tota l’Església entonant l’Al·leluia, i guiats per la llum del ciri pasqual, que representa la llum de Crist ressuscitat, ara podem donar la gran notícia: Crist és viu, Crist ha ressuscitat! Crist ha vençut la mort. El Déu en qui creiem és el Déu de la vida és el Déu que ha ressuscitat Jesús de entre els morts i que avui ens convida a organitzar la nostra vida per tal de poder arribar a viure en Ell per sempre4.
Per això nosaltres ara hem de fer present aquell Regne de veritat i de vida. De santedat i de gràcia, justícia, d’amor i de pau. Aquest Regne que Jesús ja va començar a fer present en aquest món i que nosaltres hem de posar en marxa tan en l’àmbit personal com social. Aquest és l’inici de la transformació radical que demana la nostra societat i que en aquests moments és imperiós es dugui a terme.
La resurrecció de Crist no és un retorn a la vida que tenia abans. Això va ser així en el cas de Llàtzer que senzillament va reviure per continuar la seva vida anterior i tornar a morir quan fos definitivament la seva hora. Crist, al ressuscitar va encetar una vida totalment nova i gloriosa, i aquest és l’esdeveniment cabdal que dóna sentit a la nostra fe. El sepulcre buit va deixar primer les dones perplexes i desconcertades i després a Pere i Joan perquè, com diu l’evangelista, encara no havien entès que segons les escriptures, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts.
Però ni el sepulcre buit, ni el testimoni de les dones és suficient per fer néixer la fe en els apòstols. Els mateixos apòstols, davant el que constaten amb els propis ulls són tant difícils d’evangelitzar com qualsevol altre persona. Els deixebles, al igual que nosaltres, solament son capaços de mirar dins les coordenades del nostre temps i del nostre espai. És necessari que l’Esperit ens alliberi la mirada per poder anar més enllà i obrir-nos al món nou de la resurrecció. Aquesta mirada oberta és la fe, i la fe, es fonamenta enla Paraulade Déu.
Si recordeu, la façana dela Passiódel temple dela Sagrada Famíliaa la part de baix hi està representada la crucificció i mort de Jesús. I si mirem una mica més amunt ja trobem representada l’Ascensió. ¿Es va descuidar Gaudí de representar la resurrecció? No, el que passa és que la resurrecció només es pot contemplar amb els ulls de la fe, és a dir,¸només es pot contemplar des de dins de l’Església. Efectivament, quan entrem dins el Temple i mirem allà on a l’exterior hi hauria d’haver representada la resurrecció hi trobem, un vitrall molt lluminós amb un joc de colors blancs i grocs que des de l’exterior no crida gens l’atenció però sí que ho fa des de dins, des de la fe en la resurrecció de Jesús.
La solemnitat dela Pasqua és, també, la nostra festa. La festa de la transformació radical que es va realitzar en nosaltres al ser incorporats a la vida de Crist. La llum de Crist ressuscitat ens ha de fer entendre que la vida té sentit i que cap sofriment humà és definitiu. La nostra missió com a cristians és donar testimoni del Crist ressuscitat enmig del món en que vivim, un món que, amb tota la seva riquesa humana està ple de mancances i ambigüitats.
Els cristians podem aportar molt a la nostra societat, i no només en el terreny d’això que anomenem valors humans. Podem aportar-hi també la nostra visió transcendent de la persona humana, que està cridada al diàleg amb Déu i no pas a viure d’esquena a Déu com moltes vegades se’ns vol fer creure. Recolzats en la fe pasqual i il·luminats per l’Evangeli, estem cridats a interpretar els signes dels temps, les llavors d’evangeli que hi ha en el nostre món, perquè hi són. La victòria pasqual de Jesús ens ha d’encoratjar perquè ens fa veure que Ell treballa victoriós al nostre costat. Tant de bo que aquesta fe en la resurrecció de Crist i en la nostra pròpia resurrecció sigui llum capaç d’il·luminar totes les persones que ens envolten. Que així sigui. Us desitjo una molt Bona Pasqua.
