La fe te molts matisos i no es pot reduir a un “si” o a un “no”, a veure o no veure, a creure o no creure. Aquesta actitud seria molt simplista, doncs en la fe influeixen també els sentiments. La fe no es redueix únicament a afirmar una veritat religiosa amb el nostre intel·lecte. Ja Sant Tomàs considerava la fe com una adhesió de tota la persona. És a dir, una adhesió de la intel·ligència, de la voluntat, del cor…., i dels sentiments.
Concebuda així la fe, ja es veu que en tot acte de fe no hi ha només blanc o negre; hi ha també tota la gamma de grisos que hom pot imaginar. És el mateix que passa quan parlem de l’amor, que no el podem reduir pas a dues alternatives: estimar o no estimar. Hi ha tota una escala de graus d’estimació.
Si aquesta concepció de la fe la col·loquem dins el marc de la relació personal entre Déu i cada u de nosaltres, ens ajuda a comprendre millor les paraules de l’evangeli d’avui. La paraula reconèixer, en el llenguatge bíblic, té una forta càrrega afectiva i aquí vol indicar la relació d’intimitat entre Jesús i nosaltres: “Les meves ovelles reconeixen la meva veu. També jo les reconec i elles em segueixen”. No es tracte d’un seguiment aborregat, es tracte d’un seguiment afectuós. En la mesura que s’estableixi entre nosaltres i el Senyor una relació més afectiva i més intensa, el seguirem més decididament.
Quan més coneguem Jesucrist per la fe, més l’estimarem i el seguirem amb fidelitat pel camí de l’Evangeli. Un camí que no serà tot ell un camí de roses, sinó que en alguns moments pot ser una creu, però una creu que ens ajudarà a purificar el nostre amor de tota mena d’egoisme.
Diu Jesús, referint-se als que el segueixen: “Jo els dono la vida eterna: no es perdran mai”. La fe, doncs, ens assegura la vida eterna. ¿Què és això de la vida eterna? El mateix Jesús ens respon a aquesta pregunta: “és el ple coneixement de Déu”, és una vida nova, continuació de la nostra vida en aquest món, és un estat ple de felicitat que no som capaços de imaginar. És la mateixa vida que va inaugurar Jesucrist quan després de mort va ressuscitar.
“No es perdran mai” ens ha dit Jesús, i ha afegit: “ningú me les prendrà de les mans”. Perquè “Allò que el Pare m’ha donat val més que tot”. Aquestes paraules de Jesús són realment impressionants i ens haurien de fer a entendre que l’ésser humà és el tresor més gran que ha sortit de les mans de Déu. Aquestes paraules són una afirmació de l’extraordinària dignitat de l’ésser humà, de tot ésser humà. Per això la vida de qualsevol ésser humà és un valor que cal respectar sempre.
L’ensenyament de Jesús és ben clar: ens assegura que els seguidors seus, si perseverem humilment en la fe, assolirem la vida eterna. Una vida que Jesús ens dóna totes les garanties per arribar a posseir-la. Una vida que ja comencem a tastar, d’una manera anticipada, els que reconeixem la veu del Senyor i ens acostem amb fe a alimentar-nos amb el seu Cos i amb la seva Sang perquè, com Ell ens ha dit: “qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi i jo en ell i tindrà vida per sempre”. Deixem-nos endur per la veu del Pastor, prenem de gust el pa del seu cos, unim-nos a Ell a través de la pregària i els sagraments, i deixem que l’aigua de la vida, que és el seu Esperit Sant, ens renovi i ens faci néixer de nou a la vida de fills de Déu.
Les dues lectures que hem sentit abans de l’Evangeli, afegeixen un nou element al missatge del Bon Pastor. La predicació de la Bonanova s’adreçà primer de tot als jueus, després als pagans. Avui en dia la fe cristiana continua escampant-se arreu del món i arriba a homes i dones de totes les races, de tots els pobles i llengües, els seguidors de Crist són molt nombrosos, més del que ens pensem. Per això podem cantar amb el salmista: “Aclameu al Senyor arreu de la terra, doneu culte al Senyor amb cants de festa”.
En l’oració que ara farem sobre les ofrenes, expressarem, una vegada més, el que succeeix cada vegada que celebrem l’Eucaristia: “que l’actualització contínua de la nostra redempció, és a dir, que el tornar a fer present la mort i la resurrecció de Crist, esdevingui per a nosaltres causa de goig etern”. Que així sigui.
