En el context històric que l’evangelista Joan el situa les paraules de Jesús que acabem d’escoltar a l’evangeli, podem dir que són el seu comiat als deixebles abans de marxar cap ala Passió. Pera nosaltres, en el context de la nostra celebració pasqual, el sentit de les paraules de Jesús són les paraules del Ressuscitat que ja ha tornat al Pare però que fa camí al nostre costat gracies a l’acció del seu Esperit.
A través d’aquesta acció de l’Esperit, Crist se’ns fa present i ens dóna la “seva pau”. Una pau que no és “com la que dóna el món”, perquè la pau de Crist no és sinònim de quietud, no és una pau que ens estalvia tensions i dificultats. És una pau que rebrem sempre que ens obrim a l’acció de l’Esperit Sant i deixem que actuï en el nostre interior, no perquè anul·li la nostra llibertat i la nostra responsabilitat, sinó perquè ens il·lumini, ens estimuli i ens enforteixi.
La pau que regala Crist abasta totes les dimensions de la persona humana i de la societat. I tot el que té relació amb la comunitat dels homes i dones del nostre món no pot ser aliè a l’evangelització. La pau de Crist és la recompensa de complir el seu manament, el manament nou d’estimar-nos els uns als altres tal com ell ens ha estimat. Aquesta és la pau veritable que prové de la presència de Déu en el nostre cor i en el nostre pensament.
El llibre dels Fets dels Apòstols ens ha presentat avui un conflicte intern degut a mentalitats diferents. El mitjà escollit per resoldre’l no va ser l’enfrontament ni la desqualificació, sinó el diàleg i la voluntat d’enteniment cercant per damunt de tot la voluntat de Déu i el bé de la comunitat. És l’acció de l’Esperit Sant, aquest Esperit que Jesús havia promès i que va tenir un paper cabdal en aquell moment i, per tant, en l’elaboració i transmissió del missatge evangèlic.
Però aquesta acció continua realitzant-se avui en dia en l’Església i en cada un dels que la formem. És l’Esperit el que il·lumina les nostres ments i escalfa els nostres cors, quan nosaltres escoltem la proclamació dela Paraula de Déu i quan procurem aprofundir-la mitjançant una lectura reposada i en actitud de pregària.
Dia rere dia, any rere any, segle rere segle, es va transmetent, comprenent i re creant, és a dir tornant a fer actual, aquesta Paraula, per tal de que pugui ser expressada en la cultura pròpia de cada lloc, de cada temps, de cada ètnia, i també perquè pugui ser formulada d’acord amb els coneixements que homes i dones, fent ús de la intel·ligència que Déu els hi ha donat, van adquirint de l’univers en què vivim. Ens hem d’esforçar per descobrir la presència de l’Esperit en els signes dels temps que són signes d’esperança. L’Esperit Sant està en nosaltres de la mateixa manera que va estar en els primers deixebles de Crist.
En cada eucaristia, abans de combregar, recordem les paraules que Jesús va dir als apòstols i que avui hem llegit a l’evangeli: “Us deixo la meva pau, us dono la meva pau”. Jesús ens dóna aquella pau que li va permetre ser fidel a la voluntat del Pare fins i tot en el moment de la seva mort. Tenir la pau de Crist no significa l’absència de dificultats, sinó tenir la força per superar-les sense perdre la serenitat. “Que s’asserenin el vostres cors, no us acovardiu”, ens ha dit també.
Demanem aquesta pau que ens farà ser forts perquè és un do de l’Esperit que se’ns ofereix en cada eucaristia. Abans de fer el gest de pau, el sacerdot diu: “Que la pau del Senyor sigui sempre amb vosaltres” i es que, per poder donar la pau, abans, necessitem tenir-ne el cor ben ple. Acollim amb confiança aquest do gratuït de Déu, perquè els nostres desigs de pau no siguin unes simples paraules buides de contingut.
