El Partit Popular amb Mariano Rajoy al davant ha guanyat les eleccions generals a Espanya. Però no a Catalunya i al País Basc. Les meves preguntes i propostes són directes:

Com es farà responsable del benestar de tots, del bé comú dels ciutadans de Catalunya i del País Basc, on el seu partit no ha guanyat ? Com gestionarà el fons de competivitat pel que fa al nostre país, quan ja dóna clares mostres d’amnèsia pel que fa a aquest tema ? Té algun programa per als nostres transports de rodalies, per als nostres aeroports, per a l’entesa de cara a un possible “pacte fiscal” -que solucioni el dèficit o espoli fiscal- proposat per la tercera força política en l’actual Estat i primera de Catalunya ? Notarem molt el canvi de color ? El color blau i la gavina, què significaran per a aquells territoris on no tenen la majoria ? Tindrà la mateixa visió de sempre envers la identitat de les nacions històriques, la seva llengua –la qüestió de la immersió lingüística per al fill de l’Alícia- i tots els altres drets propis que asseguren la justa, integradora i pacífica convivència ? Com enfocarà la pau a Euskadi ? Quin paper hi tindran els populars del país basc, i quin altre els d’Amaiur, o el partit dels socialistes bascos i el del PNB per arribar a la tan desitjada pau col·laborant tots amb tots ? Perquè si no aporta solucions, podem plegar tots i continuar amb unes baralles que s’eternitzaran. És clar que no poden tornar al terrorisme. S’haurà de dialogar, encara que a alguns no els hi agradi. De moment sembla que no volen fer-ho.

Quines lleis tindran prioritat: les que potencien la solidaritat envers els més necessitats, amb un clar i generós compromís social o mirarà cap els poderosos de sempre ? Acabarà amb la pobresa que ha aparegut als carrers de les nostres ciutats i pobles ? Tindrà en compte els “lamenta viduarum” -els laments de les viudes- que cobren míseres pensions ? Com enfocarà de manera justa la nostra societat regint-la per mitjà d’unes millors institucions polítiques, econòmiques, culturals convenients ? Veurem, finalment, que moltes persones en l’atur -que voldrien treballar- ho aconseguiran gràcies a una política apropiada, com la que es fa en altres països ? Es posarà fre al luxe personal, als retirs blindats i al “desvergonyisme” d’uns quants alts càrrecs i altres privilegiats –en Governs, Bancs, Caixes, Empreses, etc.-, sobre els qui haurien de recaure uns gravàmens més onerosos ? Es vigilaran els tràfics d’influències ?

Suposo que el sentor Rajoy sap que el treball no és un fi en si mateix, sinó que ha de servir a la plena realització de la societat, on cadascú es trobi amb el Bé comú ? Advoca ell -ja que seu programa és més aviat secret i no sabem gran cosa de les seves intencions- a favor d’un ordre econòmic i social en el qual tots hi puguem col·laborar activament i participar del benestar assolit ? Caldrà fer retallades a tot arreu ? Farà possible la moderació dels preus i les despeses innecessàries en l’àmbit públic ? Com mantindrà i salvaguardarà la dignitat inviolable dels pobles i de les persones en els seus drets fonamentals: lleis com la de l’avortament, per exemple ?

Les propostes que em venen al cap comprenen, doncs, mesures que evitin la falta de entesa i justícia envers les minories nacionals i lingüístiques, i que acabin amb la discriminació social i econòmica -l’espoliació fiscal de Catalunya n’és un exemple clar- i es posi d’acord amb aquells que pensen també democràticament i proposen altres possibles solucions. Rajoy sembla que té un programa ocult -és ell el nou elegit, que no vol dir pas “salvador”- que no ha “revelat”. No oblidi el futur president que un poder, en un govern ideològicament massa centralitzat, pot tenir el risc d’usar la majoria absoluta com una “patent de corsari” i que el susdit poder “degeneri” en tirania o en menyspreu per als “petits” partits !

Continuarà…