Els nous governants han de pensar molt bé en quina situació es troben. Molt malament, amb una herència nefasta, deixada pel PSOE, i pel Tripartit a Catalunya; per tant han de preveure uns eficaços mitjans per reduir la desocupació i crear les condicions més òptimes per tal que sigui prioritari el dret al treball; que no es doni tampoc una injusta retenció dels salaris deguts; que l’egoisme dels poderosos no faci anar més a en orris les possibilitats que s’albiren en aquest camp; que no hi hagi més ofertes de treballs contraris a la dignitat humana; que es regulin ordenadament els contractes laborals, que no són, en moltes ocasions, de rebut segons la justícia social; que es faciliti la creació de treball donant suport als imaginatius emprenedors de tota mena; que la immoralitat no domini l’elevació o la baixada artificial dels preus i l’especulació en la borsa i dels mercats; que la subhasta de terrenys o cases hipotecades no vagi en perjudici dels hipotecats; que els guanys dels bancs o les ajudes que se’ls proporciona des de l’Estat no suposin un creixent i difícil pes insuportable…
S’hauran de donar normes legals -potser no del tot populars, com són les tisorades- que dificultin tota mena de “dilapidació” dels guanys obtinguts amb l’esforç creatiu de tots, i que, per descomptat, haurien de revertir sempre en millores socials: en sanitat, educació, obres públiques, ajudes familiars…; s’hauran de prendre clares mesures que impedeixin els suborns i les corrupcions, practicats contra tota legalitat i honradesa natural; potenciar molts dels valors morals que exigeix el bé comú; no permetre, als dirigents de Caixes, Bancs, Empreses, etc. fer-se amb honoraris o sous desproporcionats…
Caldrà evitar fets com les malversacions i males administracions de béns o propietats socials comunes; vigilar per tal que no es donin més danys en equipament públics i altra mena de corporacions; prohibir l’amagada compravenda de persones, que en temps d’atur són tractades com a mercaderies; evitar la falsificació de documents públics, comptabilitats i balanços trucats, fraus fiscals i la encara no “detectada usura” dels “rics”; el nous governants no podran oblidar tampoc totes aquelles normatives convenients per al millorament del “medi ambient”…
I tot s’haurà de confegir d’acord amb una cessió de sobirania fiscal i pressupostaria a Brussel·les. Però qui diu aquesta capital europea, diu naturalment París i Berlin, que són els qui ens manen..
Amb tota aquesta mena de mesures i moltes altres que m’he deixat en el tinter s’obtindrà el desitjat Be Comú, que comprèn totes aquelles condicions vitals que permeten i faciliten que cada súbdit -home, dona, nen, nena, jove, ancià…- pugui aconseguir la perfecció i desenvolupament de tothom, i assolint així cadascú la seva plenitud.
Continuarà…
