Des de la manifestació històrica de l’Onze de Setembre que reclamava la independència de Catalunya, les jornades històriques se succeeixen. En el darrer editorial, fèiem referència al “crash” ferroviari que es va produir al Palau de la Moncloa. El President de la Generalitat, recollint el guant de la manifestació, acudia a veure a Mariano Rajoy a presentar la proposta de Pacte Fiscal que havia aprovat la majoria del Parlament, però amb la seguretat que era la darrera oportunitat i que caldria obrir nous escenaris. Rajoy, fidel al seu paper, no donava cap tipus de resposta. Des de Madrid mateix, Mas afirmava que caldria prendre decisions. Decisions de gran transcendència pel futur del país.
I al Parlament, les decisions no es van trigar gaire a prendre. Artur Mas, amb un discurs èpic, responsable, seré, seriós, històric i il·lusionant, obria una nova etapa amb la convocatòria d’unes eleccions, pel 25 de novembre, que tenen tota l’aparença de comicis plebiscitaris. Alhora, la convocatòria la feia en el marc del darrer Debat de Política General de la era autonòmica. El propi Parlament, amb una àmplia majoria formada per CiU, ICV, ERC, SI i els diputats Laporta i Maragall aprovava una resolució en que s’expressava la voluntat d’exercir el dret a l’autodeterminació en la propera legislatura i, per tant, donava per tancada aquesta era autonòmica iniciada l’any 1980, amb l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia i l’elecció del primer Parlament i President de la Generalitat, després de la mort de Franco.
Com dèiem, les eleccions del 26-N seran molt més que unes eleccions. D’elles sortirà un Parlament que s’ha marcat com a objectiu fer un referèndum d’autodeterminació i, en cas de que una majoria així ho vulgui, constituir Catalunya com a estat, dins d’Europa. Els diputats electes tindran una missió històrica en aquest procés apassionant i el President que elegeixin serà el responsable de liderar una Catalunya que marxa cap a la seva independència. Aquest cap de setmana mateix, les primeres enquestes ofereixen una aprovació de gairebé el 80% a la proposta de celebració d’un referèndum i una prospecció de vot que assegura una amplíssima majoria als partits sobiranistes.
Des de l’inici de la nostra singladura, i més enrere inclús, hem participat del debat sobre el futur del nostre país, amb una clara aposta per la plenitud com a poble lliure, segons el manifest fundacional de l’Associació El Matí. El moment esperat ha arribat, som en el camí. Viurem dies decisius d’aquí al 26-N i, sobretot, a partir d’aquest dia. Nosaltres, hi serem per dir la nostra i per participar, des d’on calgui i al nivell que calgui.
