Recuperant-me d’un imprevist de salut que m’obliga a estar-me a l’hospital, rebo el darrer llibre d’en Salvador Sostres. Me’l porta l’amic Enric Vila, i el mateix Salvador m’hi ha estampat unes paraules precioses, escrites just el mateix dia de l’exitosa presentació al Bar Velódromo.
La lectura, en un moment de parada obligatòria i de ganes de fugir de la realitat, és un petit i íntim regal. Em diverteix l’evasió de seguir de la mà de l’autor el recorregut que de Sidney a Miami, amb bis a Venècia, s’allarga amb una suavitat i una calma allunyades dels seus articles de cada dia, obligat sovint per les circumstàncies del país on ens ha tocat viure.
I és justament la “joie de vivre” d’escriptor acabat de casar, l’eina més útil a l’autor per aportar reflexions plenes de seny des de lluny estant sobre el país, sense jocs de mans, sense cap estirabot. No li calen artificis ni algunes definicions cèlebres i celebrades pels seus lectors. La vida i Catalunya, des d’Austràlia i sobretot des dels Estats Units d’Amèrica, la vol assenyada, desvetllada i lliure, i d’aquesta manera l’escriu.
Si el lector devot d’en Sostres n’espera el ritme habitual, a Viatge de noces no el trobarà. Si el lector vol un Sostres enfundat en armadura de guerra, tampoc el trobarà. “Viatge de noces” és una petita mostra del talent del Salvador Sostres escriptor que, tot i que indestriable del Salvador Sostres polemista diari, opta per mostrar el seu rostre més seré, més optimista, més tendre, més dens. Potser el seu rostre, més proper i més autèntic.
L’amor, la suavitat, l’exaltació i els capvespres s’apleguen en un convit a una lectura que requereix que t’hi deixis portar, que treguis qualsevol fre, i encabat que et llevis a Manhattan.
