I si fos veritat? (I)
Aquest és un conte que potser no és veritat però que explica quelcom que ha passat. Narra un seguit d’esdeveniments que ningú no va planificar, però que, entre tots, hem contribuït a implementar.
Malgrat que alguns catalans sempre han estat independentistes i que molts no hi han renunciat mai del tot, a mitjan dels anys setanta, la independència semblava clarament fora del nostre abast col·lectiu. Les realitats demogràfica, social i política així ho determinaven. Des d’un punt de vista emocional, centenars de milers de catalans eren explícitament unionistes. I la immensa majoria dels altres estaven paralitzats per una indestriable combinació de por i d’esperança que serien plenament reconeguts en una Espanya democràtica. En un sentit similar, des d’una perspectiva racional, la independència no només semblava innecessària, sinó que també ens havien fet creure que era contrària als signes dels temps, suposadament caracteritzats per un irrefrenable procés d’integració econòmica i política internacional.
En aquell context, és possible (encara que, tal vegada, només en la imaginació de l’autor) que un grup de persones molt sàvies es reunís per dissenyar un ambiciós pla estratègic per conduir el país fins a la llibertat. I aquests van ser els seus designis.
En un primer moment, catòlics i comunistes es conjurarien per repartir-se la feina de reconstruir un discurs cultural catalanista amb voluntat inclusiva (basat en la llengua, la història, les tradicions) i de vestir un discurs social integrador que ordís en un únic teixit humà tots els habitants del país.
En segona instància, caldria construir un marc institucional, fonamentat en la Generalitat i en els ajuntaments. Tot plegat amb un triple objectiu: preparar l’economia catalana per a la futura integració a Europa; establir unes estructures preestatals tan mínimes com imprescindibles (la presidència de la Generalitat, el Govern, el Parlament, la ràdio i la televisió públiques, els mossos d’esquadra…); assegurar l’estabilitat social i la igualtat d’oportunitats (amb la immersió lingüística, la generalització de la sanitat pública, de l’ensenyament secundari i universitari, la dotació de serveis bàsics com el clavegueram, l’aigua potable i l’enllumenat a molts barris i pobles del país…).
