La Guerra de Successió i les guerres carlines ens indiquen que, en l’antic règim, el canvi de rei sí que significava un canvi polític. De fet, en aquest sentit podem dir que Espanya fou antic règim fins el 1931, quan es va haver de fer fora a puntades de peu un rei que encara pretenia manar. Lluny de les implicacions que tenia la monarquia aleshores, avui dia no té massa sentit trencar-se el cap amb les successions a la corona espanyola. El rei esdevé, per als monàrquics, una mena de símbol de la continuïtat de la nació, suposo. Dic “suposo” perquè és d’aquelles coses que costen d’explicar, com quan una noia et pregunta si tal noi és guapo i tu no saps què dir-hi perquè no hi acabes d’entendre, del tema.
Avui dia, com que el rei representa que no ha de governar, podria ser perfectament substituïble per un peluix d’un Pokémon, per un ninot o per una ampolla de cervesa buida. Però si prefereixen les coses vives podem plantejar-nos de posar-hi un gos. Si els monàrquics convinguessin que un gos és la representació de la continuïtat de la nació i es fessin criar els gossos de tal manera que s’establís un fil genètic entre el primer gos-rei i el darrer, aquella nissaga de gossos podria ser la nació ancestral feta carn. Aleshores, tal com succeeix ara, quan canviéssim un gos per un altre, no passaria absolutament res, perquè són els ciutadans els que voten.
Que els partidaris de la ficció anomenada “Tercera Via” ens vulguin fer creure que el canvi de rei pot modificar alguna cosa pel que fa a les relacions de l’Estat amb Catalunya no deixa de fer certa gràcia. Per més que La Vanguardia avui porti més de 40 pàgines de llepaculisme extrem amb expressions com “acte de grandesa”, “servei al país” o “responsabilitat” dedicats Joan Carles I, i per més que l’Enric Juliana digués a RAC1 que havia vist indicis de voluntat de “negociació” en la declaració institucional d’Artur Mas (?), allò cert és que el canvi de rei no renta la ment dels espanyols que, al cap i a la fi, són els que voten i posen governs que no respecten Catalunya. Durant l’antic règim podíem fotre’n les culpes als reis. Ara ja no. Amb la la II República, quan no hi havia ni rei, ni gos, ni ampolla de cervesa buida, es van retallar igualment les aspiracions de Macià i es va empresonar Companys en un vaixell al port de Barcelona. El nou rei no serà menys i sap perfectament que en el moment en que es posés a fer concessions a Catalunya –concessions que no vol fer, tampoc- seria defenestrat i s’instauraria una III República presidida per l’Aznar, com a mínim. Qualsevol canvi a Espanya serà a pitjor.
Però posem pel cas que fos cert que un rei o un gos determinen la política espanyola i poden fer que l’Estat doni engrunes a Catalunya. Encara és més preocupant, perquè significaria que a Espanya no hi ha cap mena de democràcia i que la monarquia té més poder que les urnes. Un motiu més per marxar.
