El matí del dilluns 19 de febrer, la meva companya i estimada amiga Marta Rovira va declarar en el Tribunal Suprem. Els mitjans de comunicació i l’opinió pública van estar-hi especialment atents.
Aquella tarda, afortunadament per a mi, abans de tornar cap a casa seva, la Marta i en Pere Aragonès van trobar el temps per venir-nos a veure a la presó al Quim i a mi. I, evidentment, els ho vam agrair.
Vam parlar llargament de tota mena de temes. Parlar amb la Marta i en Pere sempre és un plaer. Sempre tinc la sort d’aprendre al seu costat. Admiro la seva capacitat de treball i m’impressiona la seva empatia. Em sento molt afortunat de tenir-los per amics. I, a més, ells dos, conjuntament amb molts altres amics, es cuiden de la meva (i de les nostres) famílies. No tinc prou paraules per expressar-los tot el meu agraïment.
Quan el temps es va esgotar, la Marta i el Pere van marxar. I, curiosament, quan vaig tornar a ser a la cel·la, en consultar el llibre ‘Paraula i vida, 2018. L’Evangeli comentat cada dia’, vaig trobar-hi un fragment i un comentari especialment adients per a aquell dia concret. De fet, el fragment escollit per al 19 de febrer són aquells versicles (Mt, 25, 31-46) en què Jesús diu:
“Veniu, beneïts del meu Pare, rebeu en herència el Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món. Perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir; anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure’m.”
L’atzar de la vida ha fet que aquest fragment (triat fa molts mesos per algun dels monjos de Poblet i publicat per l’Editorial Claret) fos especialment adequat per a mi aquest 19 de febrer de 2018.
I jo agraeixo la immensa sort de tenir dos amics com la Marta i el Pere. I tots aquells a qui ells dos van representar amb la seva visita.
Moltes gràcies a tots!
[Rep les actualitzacion d’El Matí al nostre canal de Telegram: t.me/elmatidigital]
