Avui he decidit que declararé la independència de Catalunya, sí senyor! Amb dos pebrots com el Barça o un bon parell de Gurken (cogombres) com la Merkel… I és que els “indignats” m’han obert els ulls i s’han convertit en la meva font d’inspiració, quanta saviesa!
Llegeixo en un diari en català de força tirada i que abans no hi era, un diari que hi és ARA, que en l’acampada de BCN dels indignats han aprovat o debaten aprovar el dret d’autodeterminació dels pobles començant per Catalunya, és clar, no fos cas que els escocesos o al Quebec o fins i tot els esquimals potser no el trobin massa vinculant… Quin descans que m’ha quedat en saber que ho debaten, gràcies!!
Ara ja em quedo ben tranquil que veig que el futur de Catalunya va per bon camí, què finalment està en bones mans. Res de manifestacions sense efecte com la del 10- J d’un milió i mig de persones, res d’això… Jo demà mateix demanaré una reunió de la meva comunitat de veïns extraordinària i ho votem també, encara que em fa por el veí del primer que és molt espanyol i del Madrid i igual em gira la truita…
La setmana vinent al Consell Escolar del col·legi igual, però una cosa em fa por: Que les àvies del poble assegudes amb les seves cadires a la fresca no ens hagin declarat independents abans en les seves tertúlies habituals que també podria arribar a passar.
Fins i tot en un mitjà com el Facebook m’he trobat que esborren i censuren els meus comentaris al respecte d’aquest tema, no sé si pels indignats o per parlar de l’autodeterminació de Catalunya, sigui com sigui jo ara ja ho tinc clar i he fet el següent full de ruta:
Aniré al Decathlon a comprar-me una tenda de campanya i deixaré que les meves filles m’hi facin grafittis amb els retoladors permanents per tematitzar-la i tunejar-la una mica, buscaré un espai públic ben còmode amb una font d’aigua a prop, ben ventilat i algun bon samarità d’un local proper que em deixi un endoll per accedir al corrent elèctric sense pagar i no contaminar amb un generador de gasoil.
Fet això i aprofitant-nos també del bon samarità del bar de la cantonada que ens subministrarà les cervesetes i les patates en favor de la causa, els meus amics i jo farem una assemblea i proclamarem la República Independent com l’Ikea o l’autodeterminació dels esquimals o anirem a alliberar els dofins del seu captiveri a La Pineda o demanarem a San Diego que ens tornin a l’orca Ulysses que el zoo de BCN es queda sense referents!
Això si, després d’haver penjat quatre cartrons amb lemes prefabricats i haver decidit que, més xulos que ningú, arreglarem els problemes del món ( però això no ho feien els dolents de les pel·lícules del James Bond? Ves que no fossin els precursors de la indignació mundial!)
I indignats com estarem, agafarem un bon manat de Gurken d’Almeria i anirem a veure la Merkel i la convidarem a què faci amb ells el que la nostra assemblea sobirana hagi decidit, però abans de marxar deixarem uns maniquins dins la tenda de campanya i una cassette engegada amb proclames tot el dia amb l’autoreverse de cara A i B i la funció “repeat” activada, per seguir mantenint l’ocupació indefinida de la via pública i perquè no ens l’ “okupin” uns altres que ja seria massa!
