Un partit en campanya és un gran formiguer atrafegat. Dins la seva estructura, i la dels satèl·lits i els electrons lliures que més o menys orbiten al seu voltant, tothom hi desenvolupa una funció precisa i important. És més important el cap de llista que ha preparat minuciosament un discurs o l’abnegat militant que ha reservat l’espai, munta l’estructura i desplega el tòtem amb la foto del candidat? En quin sentit és més necessari el bon orador que la persona discreta que carreteja pots d’olives i bosses de patata, que desplega cadires de tisora i infla globus? A vegades ens enganyem dient que el primer podria fer la tasca del segon i que al revés la cosa no rutllaria, però no sempre és cert. Potser algú recorda fa molts anys Salvador Sostres fent el ridícul en un supermercat, treballant de reposador per unes hores. Al cap de ben poc, és clar, no era capaç d’aguantar l’exigència d’una feina física. Feines bescantades, poc valorades i que, tanmateix, demanen unes habilitats i potser una abnegació que no tothom té, una generositat que no tothom és capaç de desplegar. Lliurament, entrega.
Perquè al mercat de dissabte els candidats puguin repartit bosses i somriures cal que hi hagi persones de la llista omplint-les a la rebotiga. Les propostes, l’obra feta, el calendari d’actes electorals, un parell de caramels i un globus sense inflar. Bon dia. I la bombona d’heli que pesa com un mort. Els cordills que els lliguen a la carpa i una ventada que abans d’hora els deixa anar perquè s’uneixin als que ja s’han escapat de les mans maldestres de la canalla. Mires amunt i en un cel tan blau que podria ser el blau perfecte del cel de Madrid, segons la literatura espanyola, tresquen quatre núvols esfilagarsats i alguns globus que puntuen el matí canicular amb molts punts i seguits.
Un partit en campanya és el petit escamot d’un exèrcit pacífic però insistent, alegre i combatiu. Que es desplega si cal al porta a porta. Que penja pancartes mitja hora abans de la mitjanit i comprova alleugerit que els altres també ho fan (così fan tutte!). Un partit en campanya és l’alegria d’un espectacle infantil, el vermut i la xocolatada, l’adrenalina de l’expectació, la pluja de confeti entre els aplaudiments. I el treball soterrat de qui vetlla perquè onegi la bandera de l’exaltació.
[Per anar al primer dels articles de la sèrie El candidat, clica aquí. Per llegir l’anterior, clica aquí. Per llegir el següent, clica aquí.]
